«Ha assolit el que tots volíem»

—Quina va ser la sensació el primer dia?

—«Com a primera sensació, no la recordo, però recordo que era molt alt i un grandíssim porter. I, a més, molt alegre.»

—Aquest caràcter va fer que hi hagués molta química entre vosaltres, oi?

—«Evidentment que el caràcter de les persones fa que la relacions siguin bones, però el que passa és que tant ell com tots els d'aquella generació, com Urdangarin, Barbeito… era un grup de joves que, a més de la qualitat, tenien un gran respecte als més grans. Una actitud de respecte que és sobre el que s'ha basat tot.»

—El respecte, de fet, és el que més fa créixer?

—«Quan hi ha respecte, després apareix l'admiració d'un costat i de l'altre. L'afinitat ve per moltes coses. Ens va tocar viure i compartir moltes coses, i hi havia un coneixement tant de l'un com de l'altre i tant de respecte mutu que era molt fàcil estar amb ell.»

—Hagués estat igual amb qualsevol altre porter?

—«El que sí que t'asseguro és que és probable que el David pugui admirar altres porters, com jo puc admirar d'altres. Però de cap diré el que puc dir d'en David, per bons que siguin.»

—Ell el considera el seu mestre. Com el considera vostè?

—«Com el referent de la porteria estatal. Ell ha arribat a aconseguir el que molts volíem aconseguir. I no és perquè jo ho digui, sinó perquè ho considera la gent. En David és el millor.»

—Aquella època, quan l'instruïa, pensava que seria tan bo com ha estat?

—«No quan l'ensenyava, quan tenia 18 anys, quan va arribar, ja vaig veure que era molt bo. Després es millora, agafant experiència i et vas guanyant el respecte dels companys, dels rivals. Al David no li han pesat mai, ni quan era jove, els partits de responsabilitat. És una realitat, no és el mateix llançar un penal a Barru que a qualsevol altre porter.»

—Una gran virtut entre moltes virtuts...

—«De sis metres, ha estat dels millors del món. Sens dubte, el millor des dels extrems, i dels millors en els set metres i nou metres. I tot ho feia sense donar-se importància. Ha estat el millor perquè ha estat dels més respectats. I el respecte no és una etiqueta, te'l guanyes. És dels porters que més por ha infligit al contrari.»

—I també atresora la virtut humana.

—«Ara veus els reconeixements en tots els nivells. No ha perdut mai els papers, està molt involucrat en moltes coses de les quals no se'n sap res, s'ha retirat i continuarà sent president de l'associació de jugadors… Gràcies a ell s'han fet moltes coses que difícilment d'una altra manera s'haguessin pogut fer.»

—Per tot, és un jugador irrepetible.

—«D'irrepetible és indubtable, el que passa és que també és veritat que pot sortir algú millor. Sempre és difícil, però la història ens demostra que sempre hi haurà un jugador amb el qual se'l compararà, o que fins i tot superi algunes de les coses que ha aconseguit. Quan? El que és clar és que en l'handbol d'avui no hi ha ningú que tingui les possibilitats d'assolir el que ha fet el David. Però això no vol dir que no sorgeixi algun dia, però hauran de passar anys.»