«Sota terra»: arqueòlegs, els nous herois

Diuen que hi ha una generació de periodistes que va sentir la vocació amb Lou Grant i d'altres que es van emmirallar en els metges d'A cor obert. Les sèries de la tele tenen l'habilitat de fer d'una professió ensopida la més trepidant del món. TV3 va estrenar dilluns a la nit Sota terra, en què els arqueòlegs són els protagonistes, presentats com si fossin policies de les pedres. «La veritat, la diuen els morts», diu Fermí Fernández en una de les seves intervencions pretesament iròniques. La frase és manllevada de l'antropòloga forense de Bones. I és que Sota terra aplica en una sèrie divulgativa tècniques que són populars gràcies a CSI i Bones i ho vesteix com una investigació amb temps límit, com si calguessin proves per convèncer un jurat. Tot i que hi ha voluntat que l'espectador aprengui coses, hi manca la consistència d'Històries de Catalunya. L'apassionament de Fermí Fernández recorda el que posa Jorge Fernández a Esta casa era una ruina i Eudald Carbonell no té un protagonisme destacat fins a la reflexió final. Hi ha un apèndix, que són les receptes, la gastronomia de l'època. Una mica d'això, una mica d'allò... tot perquè TV3 ens expliqui, una altra vegada, la història del país però d'una altra manera.