«Potser no arribarem a final d'any»
L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès haurà de recórrer al crèdit per poder pagar les nòmines
La situació econòmica a l'Ajuntament de Vilafranca no és ni de bon tros alarmant, però les fórmules utilitzades per finançar les últimes inversions fetes entre el 2006 i el 2008 poden acabar obligant l'actual equip de govern a demanar crèdits per poder arribar a finals d'any. El regidor d'Hisenda, Aureli Ruiz, creu que la manera de fer d'aquest període va ser fruit de la bonança econòmica que havia aportat durant anys més ingressos dels esperats gràcies al bon ritme del sector de la construcció i les plusvàlues que cobrava l'Ajuntament. L'any 2008 es va aprovar una inversió de 4,1 milions d'euros per a l'ampliació del complex aquàtic, que finalment ha costat prop de 3 milions. Aquesta inversió s'havia de finançar amb la venda d'uns terrenys de propietat municipal en diversos polígons industrials; a la zona de la Feca, a l'avinguda Tarragona, al polígon dels Cirerers i al polígon industrial Domenys 3, del qual encara no s'ha aprovat el planejament. Quan una part d'aquests terrenys es va posar a la venda, la subhasta va quedar deserta i ja no s'ha tornat a intentar. «Si ara s'aconseguís vendre aquests terrenys no s'obtindrien els diners que hi havia pressupostats», adverteix Aureli Ruiz. Mentre les obres s'han anat fent, l'Ajuntament ha assumit els pagaments sense tenir la partida específica per aquest projecte, però això, segons el regidor, repercuteix en la tresoreria municipal i pot arribar un moment en què ja no es pugui fer front a la despesa corrent, sobretot a partir de l'últim trimestre. Aureli Ruiz recorda que aquest any han baixat notablement els ingressos extres provinents de la construcció o les plusvàlues, la qual cosa obliga els ajuntaments a controlar fins a l'últim cèntim els pressupostos.
En vista d'aquesta situació, Ruiz creu que les úniques opcions possibles són intentar vendre els terrenys municipals o incrementar l'endeutament mitjançant el crèdit. Durant el 2010, l'Ajuntament de Vilafranca hauria de fer front a pagaments d'inversions fetes durant els anys 2008 i 2009 per un valor d'entre cinc i sis milions d'euros. Això no vol dir que el consistori hagi de demanar crèdits per aquest valor, però sí, en canvi, que haurà de buscar recursos extres fora de la institució.
Un fre en les inversions
Una de les propostes del regidor d'Hisenda per poder fer front a la situació de manera real és aturar les inversions previstes pels propers anys. La gran damnificada serà un altre cop la policia local, que haurà de continuar esperant les noves dependències. En aquest paquet figura la redacció del projecte de residència de l'Incavi, que també s'havia de finançar amb la venda de terrenys municipals i que estava pressupostat en 178.000 euros; la segona fase de l'auditori municipal, en espera des de fa anys, i un gros important de petits projectes de millora de voreres i carrers.
L'any 2008, el govern socialista va preveure ingressos per valor d'11 milions d'euros per la venda de terrenys municipals i va fer inversions per valor de 4,5 milions, dels quals un milió d'euros van ser petits projectes (supressió de barreres arquitectòniques, la deixalleria mòbil, etcètera). Aquesta pràctica era, segons Ruiz, una fórmula habitual per inflar el pressupost, però no era gens realista.
Subvencions? On són?
De la mateixa manera que el govern municipal de Vilafranca va preveure ingressos provinents de vendes de terrenys que mai no es van arribar a concretar, també va preveure subvencions per valor de 400.000 euros que mai no han estat confirmades, i que s'han hagut d'anul·lar, provinents dels fons feder per a petites inversions. Segons els pressupostos fets pel govern d'aleshores, hi havia una subvenció de 200.000 euros, que ara la Generalitat no reconeix, per a la construcció del giratori de la zona esportiva de Vilafranca. Tanmateix, també hi havia una subvenció de 300.000 euros per a l'Auditori Municipal, que ha anat passant d'un pressupost a l'altre al llarg dels últims cinc anys sense que mai s'hagi concretat. Ruiz creu que aquesta pràctica demostra la poca prudència que va tenir el govern d'aleshores, empès per la bona situació econòmica, però que ara és de difícil assimilació.