Isidre Olivet Pinsach (en Sidro)
El dia 10 proppassat va tenir lloc al monestir de Sant Daniel de Girona el comiat per l’Isidre Olivet, conegut per tothom com en Sidro. A l’única botiga de queviures del barri hi havia un rètol, fet a mà, que avisava de la seva mort –“la mort d’en Sidro”, sense res més– i de l’hora de l’enterrament.
Les monges havien disposat l’església amb les mesures de seguretat ordenades, de manera que hi havia la meitat dels espais als bancs sense ocupar, però una bona part del públic va haver de seguir la cerimònia dempeus, amb respecte i devoció, la breu cerimònia, oficiada per mossèn Baburés.
Recordem que quan vam començar a pujar al castell ermita de Sant Miquel –d’això en fa una pila d’anys– ningú es cuidava de desbrossar el bosc per poder-hi accedir i les males herbes envaïen el camí, i donaven una trista imatge a aquell indret. Era una autèntica selva, després que els darrers camperols van abandonar les velles masies. Però en Sidro va reclutar una colla de companys que, desinteressadament, i per interès propi, es dedicaren a deixar els camins estassats, i la planúria que s’estén al peu de Sant Miquel, neta, oferint la millor vista sobre Girona. I com que la malesa torna a créixer cada primavera… en Sidro amb el seu volant ja hi tornava a ser!
Home discret i senzill, no ens va dir mai que anava a picar a les portes dels responsables polítics, demanant que es cuidessin d’arranjar-ho. Algú ens ho va explicar! Finalment ho va aconseguir, i avui Sant Miquel és un lloc de pelegrinatge per a multitud de colles de Girona i de Celrà.
Ens ha deixat la persona, però el record del seu bon humor i amistat queda amb nosaltres.