El naufragi

Malgrat l'esforç positiu d'algun diputat que en forma part, com el republicà Pere Bosch, aquesta comissió parlamentària sobre el cas Palau està oferint la mesura justa del trist final d'aquesta legislatura i de la confusió que predomina ara mateix en la política catalana. Tot sembla un joc de disbarats, absurd, fora de lloc, tragicòmic, amb objectius incerts o bé inconfessables, dissimulats sota un llenguatge i uns eufemismes que ja no serveixen per tapar res i encara menys la desorientació general. A l'entorn d'aquesta comissió tot és patètic, lamentable, desafortunat. Hauríem de recordar arran de què i per què es va constituir, això d'entrada. I després els despropòsits només han fet que encadenar-se, un rere l'altre. Vegeu, per exemple, aquesta disputa sobre l'abast de la investigació. ¿La comissió ha d'esbrinar solament l'ús del Palau com una presumpta estació de trànsit dels diners de les constructores cap a CiU o ha d'ampliar la perspectiva i incloure l'afer de l'hotel que, en aquest cas, implica els socialistes? Han estat dies discutint l'assumpte en privat, en públic i a través dels mitjans, amb tota mena de retrets entre les parts. Per favor... Tot seguit hi ha la qüestió del màxims implicats en els trafiquejos, Millet i Montull. Després d'un altre llarg estira-i-arronsa ara sembla que no els convocaran a declarar per unes raons que serien molt estranyes si la comissió tingués un mínim de seriositat. Per què no els retratin quan els Mossos els condueixin de la presó al Parlament, diuen. O bé perquè Millet i Montull ja van fer saber que callarien davant la comissió. Això són raons per no convocar-los? Cau la cara de vergonya aliena. Després hi ha l'arrogància, la mala educació i la manca de respecte amb què s'han comportat alguns dels declarants, que s'han permès de menysprear ostensiblement els diputats, la comissió i el mateix Parlament. Tot plegat ofereix la imatge d'un naufragi general. Naufragi dels partits polítics i naufragi institucional del Parlament, sota el corc d'una corrupció que ha anat obrint forat a la Catalunya democràtica i que fa anys que, de sotamà, devora aquest país.