L'AVL reivindica la incompetència?

Per increïble que puga semblar, la presidenta d'una entitat que s'anomena acadèmia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), reivindica la incompetència lingüística en la mateixa llengua que té l'obligació estatutària de promoure. En la presentació del documentadíssim Informe sobre els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes dirigit per Artur Aparici i Rafael Castelló, que avalua el coneixement, l'ús i les actituds lingüístiques dels universitaris valencians, la presidenta de l'AVL, Ascensió Figueres, manifestava que si les universitats demanen als professors la competència també en valencià —en castellà sí que s'exigeix— «potser estaríem lligant-nos de peus i mans i podríem penedir-nos-en en un moment donat». I ella, sense aportar mai cap xifra ni cap argument, proposava que el domini de la llengua oficial i pròpia no fos una exigència —al contrari del castellà— sinó només «un mèrit».

Cal reconèixer, però, que la presidenta Figueres actua amb plena coherència respecte a la incompetència que reclama, començant per practicar la incompetència ella mateixa i per predicar-la amb l'exemple. Així, les seues propostes ja contradiuen frontalment les conclusions de les 5.000 enquestes fetes a universitaris de tots els estaments i dels centenars de pàgines de l'informe en la presentació del qual participava. I, d'això, en podem deduir una d'aquestes dues coses: que la Sra. presidenta ni s'havia llegit les conclusions de l'informe i que només expressava opinions personalíssimes o consignes del partit (PP) a qui deu el càrrec que ocupa. O bé que, si s'havia llegit l'informe, el contradeia de dalt a baix sense aportar ni una sola xifra en favor de les seues tesis. També pot ser que els periòdics no li reproduïssen dades ocultes que només ella coneix i en què basa les seues propostes, per la qual cosa ara li preguem que les faça públiques en benefici de la seua credibilitat —i també de la de l'estudi que l'AVL patrocina i ella desmenteix.

Vegem què diuen literalment les conclusions de l'informe per valorar fins a quin punt les paraules de la Sra. Figueres són una mostra d'atreviment indocumentat o de pura propaganda ideològica sense cap relació amb els fets. L'informe conclou: «si es vol avançar més en l'equiparació de les dues llengües, les universitats hauran de [...] planificar la creació d'una plantilla de professorat perfilada en valencià»; «es fa necessària una reglamentació institucional de suport a la llengua subordinada, que a més a més és la llengua pròpia». Per això, l'estudi proposa «perfilar en valencià durant els primers anys una quantitat superior al 75% de les places de nova creació a més de reglamentar-ne la inclusió com a requisit en la carrera docent». I, encara amb més claredat i amb xifres a la mà: «la política de foment del valencià de la Universitat Jaume I, que inclou el compliment del requisit lingüístic per a accedir a la plantilla del personal d'administració i serveis, ha donat uns resultats considerablement millors que les altres regulacions vigents a la resta d'universitats [...] més ambigües i tímides».

Vist tot això, la Sra. Figueres i també els altres membres de l'AVL, començant pels universitaris, que no han eixit a desmentir-la, ens haurien d'explicar amb dades i arguments -com els convidem a fer per rectificar-nos i rectificar, si cal, l'informe- aquests fets que la presidenta contradiu sense proves:

1. Amb quines raons i quines dades proposa mantenir el sistema actual, que no exigeix el domini de la llengua pròpia, si les xifres oficials demostren que, per aquest camí: a) només un ridícul 1,8% dels estudiants pot cursar tota la carrera en català, b) es desatén un terç dels qui demanen classes en català i c) dos terços dels professors no han fet mai cap classe en la llengua pròpia de les universitats.

2. Per què si el coneixement de les dues llengües oficials es demana en les oposicions al professorat de primària i secundària des del 2002, no pot demanar-se a un professorat que ha de continuar la formació dels estudiants que han cursat o volen cursar els seus estudis en català? Per què considera el professorat universitari més incompetent lingüísticament que els seus col·legues de cicles inferiors?

3. Per què demana incomplir estatuts universitaris votats i aprovats legalment, com ara els de la Universitat de València, que estableixen que tant el professorat com el personal d'administració o serveis tenen el «deure de conèixer les llengües oficials (art. 150.2.d i 180.2.d)?

Mentre la Sra. Figueres aprofitava l'acte per a desmentir l'informe que patrocinava i per a reivindicar la ineptitud i els prejudicis, el rector de la Universitat de València reclamava en estricta lògica que són les conclusions de l'estudi les que han de determinar «quin tipus de política hem de fer». Esperem que les universitats valencianes apliquen les recomanacions d'aquest documentadíssim informe i el criteri de la racionalitat inherent a la universitat: adequar el coneixement als fets reals i als drets elementals de les persones, no pas rebaixar el coneixement al fet de la incompetència militant i irrespectuosa d'alguns.