El pas següent, la incineradora de Sirusa
El govern negocia la instal·lació d'un sistema de triatge a la planta de Constantí per evitar que tots els residus es cremin
Tenint en compte que el Priorat està en un consorci amb la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, i que la Conca ja s'autogestiona els residus, les quatre comarques centrals del Camp –Alt i Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès– tenen dues grans instal·lacions públiques de tractament: la planta de compostatge de Botarell –que des d'ara s'amplia amb una altra per destriar la brossa en general– i la incineradora de Sirusa. «Són instal·lacions públiques que tracten residus diferents i que han de ser complementàries, i de fet els plans de futur ja es recolzen en totes dues», afirma Nadal, que aposta per arribar a «acords vinculants entre els dos organismes gestors». El gerent de Sirusa, això sí, recorda que fins ara totes dues instal·lacions «ja han treballat vinculades tècnicament, si bé les àrees geogràfiques de la seva clientela han estat específiques de cadascuna». En tot cas, segons ell, el repartiment de la brossa a partir d'ara entre Botarell i Constantí «ha de ser cosa de l'ACR, que ha d'optimitzar els recursos». Un altre dels objectius comuns, recorda, és que el Camp es tracti tots els seus residus, i això hi pot ajudar: «Fins ara una part s'ha hagut d'enviar a Barcelona, però entre les dues instal·lacions –i un altre dipòsit controlat que el govern planeja a la regió– ens n'haurem d'encarregar.»
Triatge a Constantí
El delegat de Medi Ambient, Josep Lluís Pau, recordava en tot cas l'autonomia de gestió que té cada planta, si bé confirmava que «es poden establir col·laboracions» entre totes dues, ja que la nova de Botarell «té una capacitat de tractament gran, i està concebuda per engolir molts residus». En els plans del govern, això sí, també s'inclou la millora de la incineradora de Constantí: «Ja des de la passada legislatura –explica– estem parlant amb Sirusa per posar-hi algun tipus de triatge, un centre de pretractament semblant al nou de Botarell, per reduir la càrrega que finalment es crema, ja que se'n podria recuperar una bona part.» Nadal confirma que «s'hi està treballant des de fa anys», tot i que encara s'està estudiant la millor solució tècnica i administrativa.
Vendre vapor per aprofitar tota l'energia
Tot i que la política oficial del departament és la reducció d'incineradores, ara una nova directiva europea aposta per explotar millor l'energia que alliberen aquestes instal·lacions en la crema dels residus. És a dir, que més aviat les potencia, davant, per exemple, dels abocadors. El cas, explica Nadal, és que fins ara la majoria de països aprofiten poc aquesta energia, ja que el vapor generat es transforma en electricitat, i en aquest pas «es perd rendiment». Els països del nord d'Europa, on fa més fred, solen vendre directament el vapor, i això, molt més eficient energèticament, és just el que vol incentivar la UE. A Constantí, de fet, ja «s'estan estudiant» els canvis que caldria introduir a la planta, que en tot cas «serien perfectament assumibles». Amb això, Sirusa podria vendre molta més energia que fins ara, quan ja li reporta uns ingressos d'uns 3 milions a l'any.
Baixen preus i volums de brossa per la crisi
La crisi també s'ha notat en la generació de residus, que, segons confirma el gerent de Sirusa, en el darrer any ha sofert una «frenada al Camp, i en general a tot el país». La primera conseqüència ha estat que la incineradora de Constantí «ja no té excedents», després que en els darrers anys va estar al límit de la seva capacitat –unes 140.000 tones de rebuig anuals–, i va haver de derivar brossa cap a dipòsits controlats de les comarques barcelonines. Nadal, així, en fa ara una valoració positiva, perquè «el trasllat d'aquests residus als abocadors no deixava de ser un cost afegit, fins i tot més gran que les mateixes tarifes de Sirusa». Unes tarifes que, per cert, al febrer també es va decidir abaixar-les un 8% per la crisi, de 39 a 35,9 euros per tona, als set municipis que formen la Mancomunitat d'Incineració de Residus Urbans del Camp: Tarragona, Reus, Valls, Vila-seca, Salou, Cambrils i Constantí. Tots ells controlen el 60% de Sirusa, i el 40% restant és de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi d'Energia del Ministeri d'Indústria.
