Josep Puigdemont i Oliveras, d’Amer
Ha deixat un bonic camí per tenir en compte per prendre consciència del que som i del que hem de ser
Hi ha persones que per la seva fina senzillesa, humanitat, convenciment i constància són grans, molt grans, es fan immensament grans en dignitat i estima.
Aquest era en Josep Puigdemont i Oliveras, d’Amer. Fill de la històrica pastisseria Puigdemont, germà del pare del M. Hble. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya, oncle i padrí de bateig.
Un home amarat de cristianisme d’una fe sense fissures, de ferma honradesa, valent i patriota convençut, per això va ser el nostre primer alcalde democràtic; enamorat de la nostra història i en detall del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer. Tant és així, que de jove va organitzar amb un grup de companys i companyes els actes de celebració dels mil anys del monestir.
Amant de la música dels grans compositors i mestres europeus i catalans. Adorava la sardana, l’estimava, l’omplia de vida, de sentit de país, era la seva alegria, l’escoltava, la sentia, la ballava, admirava la vida i la feina de músic, de tots els músics d’Amer, i ens va deixar la poesia de la nostra sardana Festa mil·lenària, la sardana de l’alcalde.
El teatre, els decorats, els casals d’estiu, el cant coral, els llibres, la poesia, els museus, les festes populars, la castanyada, en Gaudí, les tècniques de les màquines, la forja, el coneixement, l’agraïment i reconeixement a tothom que havia fet quelcom de bo pel poble.
En Josep va ser un home bo que ens va ensenyar i valorar la vila d’Amer, a defensar Catalunya i la seva llibertat, a prendre consciència de la seva dignitat. Ens va ensenyar els valors de la cultura, del coneixement, de l’esforç, de l’humanisme, de les arts i de tot el que dignifica la persona humana.
Fou un home de fe, de fe sostinguda en Jesús de Natzaret i els Evangelis, en la interpretació de les seves paraules i del seu mestratge.
En Josep Puigdemont, en Josep de Can Crous, ens ha deixat un bonic camí per tenir en compte per prendre consciència del que som i del que hem de ser.
Gràcies per la teva inesgotable estima i generositat vers la gentil i mil·lenària vila d’Amer.
Descansa en pau.