Dinou anys gemegant

Fa poques hores que els Ministrers del Sabre han tocat l'última nota del Cornamusam al parc Nou d'Olot. Això ha obert les portes a la vintena edició d'aquest festival internacional de la cornamusa i ha situat la capital garrotxina en el mapa mundial dels indrets on aquest instrument és un símbol. I és que les coses no passen perquè sí. Fa vint anys, un grup de joves olotins van trobar en la música tradicional i, més encara, en tot allò que és tradicional, una forma de cultura i de reivindicar allò que som com a país. Així, naixia l'Associació de Cultura Popular de la Garrotxa El Til·ler i el grup de música tradicional del mateix nom i, el 1991, aquesta entitat organitzava un primer concert de música tradicional amb el lema del sac de gemecs. L'any següent se celebrava la primera edició del Cornamusam amb l'objectiu d'esdevenir un festival de música tradicional, amb un clar protagonisme de la cornamusa o sac de gemecs i, a més, amb un clar caràcter internacional.

La nòmina de grups és molt llarga: els Ministrils del Rosselló, els Ministrers de la Vila Nova, els irlandesos Cran, els gallecs Luar Na Lubre, els castellans La Musgaña, els italians Bonifica Emiliana Veneto, Jean Baron & Christian Anneix, de Bretanya o, entre molts i molts altres, els irlandesos Liam O'Flynn & The Piper's Call Band. El Cornamusam ha estat també una plataforma important per als grups dels Països Catalans. Una altra vegada la llista és llarga: Els Groullers, Bufalodre, Mitja Cobla de Re9, els Ministrers de Valls, Sacarrada, la Palangana, o el Josep Maria Ribelles Trio i els Ministrers del Sabre que han actuat aquest any.

Però és que, a més, el Cornamusam ha estat escenari de moltes activitats de caire tradicional, com ara les mostres de balls de cercolets o una mena de jam sessions per a sac de gemecs, per posar un parell d'exemples, i de moltes exposicions, xerrades i tallers, des dels més divulgatius fins als més especialitzats. El festival ha tingut cura, finalment, de la vessant més popular. Té el seu propi bestiari. Es tracta d'una cabreta de grans dimensions creada per l'artista olotí Tavi Algueró, que balla el primer i el segon dia del festival amb un animat ball que aplega molt de públic al davant de Sant Esteve. La música, creada per l'olotí Joan Josep Mayans –un dels creadors del festival i d'El Til·ler, compositor, músic i sacaire de primer ordre– és tot un himne.

Com tota bona llavor, el Festival Internacional de la Cornamusa d'Olot ha donat fruit. No és un bolet aïllat que inicia la programació d'estiu a la capital garrotxina –sempre es du a terme el primer cap de setmana de juliol–.

El ja anomenat Joan Josep Mayans ha aconseguit que el so de la cornamusa sigui familiar a Olot i que noms com cobla, quartans, mitja cobla o viola de roda hagin deixat de ser per als olotins simples noms. A més, l'Escola Municipal de Música Xavier Montsalvatge ofereix estudis de sac de gemecs i d'instruments de música tradicional. Hi ha els Ministrers d'aquesta escola, que participen al festival i que són un referent al país.