Adeu, Ricard, et trobarem a faltar
Em sap molt de greu, amic Ricard, Caio, que ens has deixat després de patir durant aquests mesos per la Covid. Vam rebre notícies de l’hospital Santa Caterina i ens van confirmar que la teva situació era complicada. De totes maneres tots teníem l’esperança que al final te’n sortiries. Finalment no ha pogut ser i no has pogut pujar al cim, com tantes vegades havies fet.
Amb el teu bon tarannà ens has acompanyat al llarg de les nostres vides; jo particularment recordo quan vam fer la mili junts l’any 1966 a campaments a Sant Climent Sescebes, anàvem i tornàvem amb el teu 4L cada cap de setmana.
Vas estar treballant a la Caixa de Girona amb la meva senyora més de 40 anys, recordo que estaves a la “caixa”, sempre comptant calés, i no plegaves si no quadraves, i al final sempre ho vas quadrar.
Cada any gaudíem de la sortida conjunta amb la Colla 5x10, d’una setmana, i amb tu a prop jo estava al corrent de totes les rutes, que havies calculat amb les dificultats, quilòmetres, temps, etc. Eres el guia tècnic de les rutes que fèiem per Espanya, ho tenies tot estudiat amb el GPS, etc., i disfrutaves preparant-ho tot dies abans. No ens vam perdre mai, en tot cas fèiem un xic més de volta.
El primer dia del bus, esmorzàvem pel camí, eres el rei de les amanides, i ho preparaves amb les taules en un parc, verdura del teu hort, etc., pa amb tomata, embotits d’en Vicens, vi, cava, etc. Anàvem molt preparats i tu eres l’ànima del grup, no passàvem mai set. Recordo les converses que teníem aquests dies, amb els teus criteris molt raonats i divertits, sobre punts diversos, ens ho passàvem molt bé.
Caio, et tindrem present en els bons records, bona persona, gran company i millor amic. Records a tota la família i us acompanyem en el sentiment.