Guiu Sanfeliu i Rochet (Verdú, 1937-2021)

El dia 8 de març del 2021 ens va deixar Guiu Sanfeliu i Rochet, a l’edat de 83 anys; membre fundador del Grup de Recerques, conjuntament amb mossèn Joan Camps i Ramon Boleda Cases. Guiu Sanfeliu, Guido, sempre ha estat un home molt carismàtic dins el Grup de Recerques. Pel seu tarannà, per la seva amabilitat, pel bon fer i la seva gràcia. Hom pot pensar que era un home de la terra, de soca-rel, però no era així. Quan era jove, aviat va tenir clar que volia ser mariner. Segurament influenciat pel seu pare, que era capità de vaixells. Va passar la joventut a Verdú, a casa del seu oncle, i quan va poder es va presentar voluntari a la marina. Va fer la instrucció a la base de Porto Pi, a Palma; i, posteriorment, des de Sóller, a la motonau Ciudad de Sevilla, va dirigir-se a l’illa espanyola de Fernando Poo, al golf de Guinea. Entre moltes aventures, i acabada la mili, va dubtar entre fer-se mariner o fer de pagès a casa de l’oncle de Verdú.

L’any 2015 va remoure tota aquesta història viscuda a la marina i en va fer un dossier recordatori per a la família. Entre bromes, li dèiem que ell era el protagonista de la pel·lícula Palmeras en la nieve. Per sort per al Grup de Recerques, va escollir la terra i el terròs; suposem que la Teresa hi va tenir alguna cosa a dir. Va ser un dels primers a fer-se soci del Grup i sempre des del primer moment va formar part de la junta. Es va especialitzar en cartografia i mapes, i la seva recerca el va portar a escriure el primer llibre que edità el Grup de Recerques: Els imprecisos límits de la Segarra (1976). El tema de la Segarra històrica va ser el que li va donar prestigi en el món de la historiografia, i durant molt de temps en va ser un referent indiscutible. Per aquest motiu, i per aquest encert, va treballar en l’actualització d’aquesta temàtica i l’amplià en l’estudi cartogràfic de les comarques: Origen històric de les comarques catalanes (2012), llibre amb el qual iniciava el Grup de Recerques una nova col·lecció: Cum Laude, de la qual ell era promotor, juntament amb el dissenyador i editor del Grup.

En l’àmbit de Verdú, va participar activament en la revista local Xercavins, amb escrits crítics i, moltes vegades, encertats. Tenia una manera d’escriure que no deixava indiferent ningú. Fou un gran defensor dels documents de l’Arxiu Parroquial de Verdú i del rector Ramon Roca, amb qui va cultivar una molt bona amistat. La historiografia de Verdú de la segona meitat del segle XX ha de parlar de dues persones en concret: del Guido Sanfeliu i del Ramon Boleda; tots dos a l’una, al capdavant del Grup de Recerques i en la recerca històrica de Verdú. Va participar en la Història Comarcal de Catalunya i en la Història Gràfica de l’Urgell, i també en la Història Gràfica de Verdú. També cal recordar que va experimentar l’art de la ceràmica, amb formes molt sui generis que s’inspiraven en cultures africanes. Aquesta activitat va tenir força ressò en la crítica comarcal i li va donar peu a impartir classes en un Institut de Ceràmica de Barcelona. Per aquest motiu, i molts altres més, quan el Grup de Recerques va complir 40 anys, li va lliurar el premi Athanàgia, el dia 23 de desembre del 2015, perquè ell és l’únic membre del GRTP que ha estat quaranta anys seguits, ininterrompudament, membre de la junta. La seva dedicació ha estat exemplar i, en la segona etapa de recuperació del Grup, n’ha estat un puntal excel·lent i irrepetible.

Que la terra i l’aigua et siguin lleus, amic i company.