Comerç, piràmide o multiesfera

És cert que les grans plataformes del comerç en línia creixen en totes direccions. Mig per comoditat, mig per la necessitat d’aïllament que demana la propagació de la covid-19. Ara bé, també és cert que les botigues físiques i els catàlegs/premsa comercial en paper han experimentat uns grans canvis.

Les botigues no venen únicament uns productes o uns serveis, sinó també (o sobretot) unes experiències, un entorn, il·lusions, aventures personalitzades, somnis. La satisfacció de les necessitats dites bàsiques de la base de la piràmide de Maslow (començant per la d’alimentació) està acompanyada -a les botigues i als papers- de sensacions i de microrelats que ens poden portar molt lluny. O molt endins.

És possible sortir de casa (en cadira de rodes, amb bateria elèctrica) i recollir les revistes, els catàlegs, els fulls, els papers... que s’ofereixen gratuïtament a l’entrada, o a l’interior, de molts establiments. Començant per mercats de barri com el de Galvany, a Barcelona, on trobem les revistes en paper El Jardí de Sant Gervasi, Sarrià i Línia Sarrià. No són catàlegs comercials, però sí que es mouen a l’entorn de la filosofia del que se n’ha anomenat km 0.

Seguim pels supermercats d’alimentació. Si ens fixem en Ametller Origen 1830 ven una sofisticada combinació d’història, territori i receptes. Per exemple, actualment: còctel de paraguaià i gerds o pizzetes d’espelta amb préssec i pernil. D’altres, com Bonpreu Esclat, han entrat, també, en el món de l’energia. En un tríptic seu llegim: “Energia per defensar la llibertat. Energia per tenir cura de la nostra natura. Energia per fer créixer els nostres somnis.” D’altres, com Bon Àrea, es defineixen conceptualment com a economia circular. D’altres, com Veritas, venen ecologisme. I, sense moure’ns de l’alimentació, un comerç d’estris de cuina com Culinarium afirmava en una entrevista del 2012: “En una botiga, han de passar coses.”

Una altra necessitat bàsica és el sostre. Un espai per treballar, per jugar i per descansar. Al barri hi ha comerços que capgiren aquesta necessitat. Per exemple, el n.8 Kave magazine es presenta com una revista “per a gent perfectament imperfecta”. I anuncia que, a més de la botiga del barri, té botigues en països com l’Uruguai i Corea. O, un altre comerç, la Cadena 88 de ferreteries, té un catàleg de bricofusta amb un lema: “Respira a l’aire lliure.” Els botiguers ens diuen que respirem en un entorn adequat.

Les ofertes de les revistes comercials que es troben fàcilment als establiments del barri es multipliquen en totes direccions. Per exemple, la revista d’Orange anuncia que pots “treballar sense límits des de qualsevol indret”, i et suggereix, a cau d’orella: “Equipa’t amb la darrera tecnologia per teletreballar.”

Visualment, els establiment tenen, dins de l’eclecticisme dominant, moltes semblances. Tant si són d’una multinacional com si són una cooperativa. Per exemple, la cooperativa Abacus. Al full de paper de l’entrada hi ha una idea del nou comerç multiesfera: “Miris on miris, tenim tot el que necessites per omplir la teva vida d’experiències especials.”

Les necessitats bàsiques que les economies han de satisfer generen experiències col·lectives i experiències personals que, d’alguna manera, contribueixen a l’autorealització. La piràmide és circular. Una madeixa.