Vacunes i demagògia
Diaris i informatius ens informen repetidament sobre el nombre de dosis de vacunes rebudes i injectades, sobre els retards en el subministrament i sobre lleugers efectes secundaris de les protagonistes socials i econòmiques d’aquest 2021.
Són, indiscutiblement, l’element més rellevant per a l’esperada recuperació econòmica i per al retorn d’una certa normalitat. Han estat, per l’extraordinària rapidesa en ser creades, validades i produïdes massivament, un esdeveniment enormement positiu i inesperat.
Tot i això, mentre són desitjades amb passió, també són criticades i atacades amb diversos arguments: incompleixen alguns contractes en vendre’s al país millor postor (és cert) i les patents impedeixen una producció més extensiva i que el tercer món en rebi en quantitats suficients. I tot, mentre les temibles farmacèutiques menyspreades per la monja Forcades (ara propera al negacionisme) acumulen beneficis i limiten un accés global a la vacunació.
Són certes aquestes darreres acusacions que les patents i els beneficis estan frenant una ràpida i plena immunització mundial?
Sobre els beneficis que les vacunes han generat a les farmacèutiques que en disposen, tenim una informació parcial –fins al maig del 2021- però molt clara, ja que pràcticament totes les empreses que tenen algun paper en la vacunació contra la covid-19 cotitzen a borsa i, per tant, estan ben analitzades i tenim, en la seva cotització borsària, el millor indicador de la seva rendibilitat recent, quan ja es coneix molt de l’eficàcia i de l’actual i propera distribució de cada vacuna.
Gràcies a aquests indicadors de mercat -els més fiables perquè al darrere es troben milions d’inversors jugant-se els estalvis- podem observar que, primer, la producció de vacunes per combatre la covid-19 no ha estat un gran generador de rendibilitat, atesos uns marges ajustats, ja sigui per decisió de les mateixes empreses o per la pressió de la competència; i, segon, que el veritable driver de beneficis i rendibilitat és l’ARN missatger i la seva tecnologia, que obre un ventall immens de possibilitats –ara ja testada contra la covid-19– per a molts medicaments i teràpies contra el càncer, malalties infeccioses i una infinitat d’aplicacions.
D’aquesta manera, comprovem que les farmacèutiques productores i més tradicionals vinculades a les vacunes (Pfizer, Johnson&Johnson, AstraZeneca i d’altres exclusivament fabricants o envasadores com Merck, Sanofi, etc.) han vist augmentada la seva facturació i els seus beneficis per les vacunes contra la covid-19 en percentatges molt modestos (al voltant del 10%) i, per tant, el preu de les seves accions s’ha mantingut fins ara molt pla. A més, les perspectives futures són incertes per la competència que hi ha i pel fet que es preveu creixent. Per contra, Moderna i BioNTech, les principals desenvolupadores de les tècniques de l’ARN missatger, empreses més petites, han multiplicat la seva cotització i capitalització borsària entre cinc i vuit vegades des del començament del 2020. En resum, les vacunes estrictament fabricades per la covid-19 no generen guanys als accionistes de les farmacèutiques i, en canvi, la confirmació d’una tecnologia biosanitària amb molt futur, quasi revolucionària, sí que ha enriquit dues petites empreses.
Les patents són l’aspecte més frívolament citat com un impediment per aconseguir una producció de vacunes més ràpida, que permetés subministrar-ne a la major part dels països en desenvolupament que actualment no en disposen en dosis suficients.
En primer lloc, suspendre les patents de les vacunes contra la covid-19 podria tenir lògicament el pitjor efecte desincentivador per a qualsevol futur esforç investigador en teràpies i medicaments de tota mena. És cert que les contribucions públiques han estat importants en l’immens esforç per obtenir aquestes vacunes, però això no impedeix que la suspensió de les patents ens debilitaria per a qualsevol altra pandèmia.
A més, és molt discutible que la suspensió de les patents tingués efectes reals d’augment de la producció. Les patents no garanteixen més producció. Hi ha molts altres coneixements necessaris per fabricar-les i, sobretot, calen instal·lacions complexes i un subministrament suficient de matèries primeres i auxiliars. Finalment, és molt probable que allò que ara funciona, que és la producció actual de les detentores de les patents i de les llicenciades per aquestes, es pogués posar en perill si els marges actuals (molt limitats, segons tots els analistes) desapareguessin a causa de l’accés a la producció d’empreses no investigadores (no ens enganyem, serien xineses) que, a més, tindrien menys escrúpols en la fixació de preus.
Aquells partits que van votar frívolament a favor de suspendre les patents al Congrés dels Diputats fa unes setmanes i a tots aquells polítics i opinadors que creuen que seria una mesura solidària i progressista, els recomanaria més prudència. Podrien fer molt de mal.
