A reveure, Montserrat Soler Colomer
Mare, àvia, viuda de Lluís Massafont i nora del senyor Martí i la Maria
Quins moments tan diferents que vivim des de la pandèmia i el confinament. Les famílies que han perdut persones estimades, si tenien els familiars ingressats, ho han passat i passen molt dur per l’aïllament. Fa pocs dies unes grans filles em feien saber que la mare, que havia patit un càncer fa anys i l’havia superat, havia recaigut i estava malament. Per a mi una família molt estimada com moltes però amb uns vincles més que especials.
Des d’aquell dia podria dir-vos que hem estat connectades. La decisió unànime de filles, nets, gendres i mare de no anar a cap hospital ha tingut el suport mèdic necessari però sobretot l’humà. S’han fet les darreres fotografies, han celebrat Sant Jordi i sants avançats. Ella sabia que estava malament, però era tant el caliu humà al voltant del seu llit que no li semblava, a la Montserrat, que estava esperant el darrer viatge.
Era la jove del gran fotògraf Martí Massafont i la Maria, la seva esposa, a qui l’Ajuntament li va publicar un llibre.
Són milers les fotos que volten per la xarxes amb el seu nom i mentre el seu fill va ser petit; en Lluïset, que li deien, sortia a totes les fotos: gegants, cabeçuts, processons, escolania... Malauradament aquests pares varen veure la mort del seu únic fill a la flor de la joventut i ells i la Montserrat, que ens acaba de deixar, varen ser cuidats per les tres filles i netes amb el mateix amor i caliu de família.
Penso en la satisfacció que heu de sentir, M. Àngels, Montserrat i Nuri, junt amb els vostres fills, que heu estat al voltant d’aquesta àvia amb un amor tan gran minut a minut i ella, veient-se envoltada de tanta estimació, mai va deixar el somriure de felicitat.
Avui, a les 12, li direu adeu a la parròquia de Centenys (Esponellà) i si no fos pel protocol actual segur que serien cents les persones que us acompanyarien, perquè la petjada Massafont ha deixat un rastre de tanta estimació a Girona que és molta la gent que us estima i per a mi sabeu que formeu part de la meva família.
Senyor Martí, Maria i Lluís, ben segur que avui esperareu la Montserrat com la gran mare que ha estat, esposa i nora. Envieu tota la força a filles i nets per continuar endavant i ser forts davant aquests moments de dolor. Montserrat, gràcies per les paraules que em va enviar.
Descansi en pau, Montserrat.