Castells
Ni mestres ni alumnes
Els Capgrossos de Mataró intenten sense èxit el primer dos de nou amb folre i manilles de la seva història
La torre de nou dels Castellers de Vilafranca també fa llenya per tercer any consecutiu a Mataró
“La torre ens espera”. Els Capgrossos tornaran a atacar-la en el concurs amb moltes ganes
Els Capgrossos s'han fet grans. Després de diverses temporades assajant castells de gamma extra, ahir, diada de les Santes, va ser el moment escollit per portar a plaça el dos de nou per primer cop. Ningú no havia dit que fos fàcil: feia quinze anys que cap colla no s'atrevia a estrenar-se en els castells de gamma extra. Davant la mirada de centenars d'aficionats i una plaça de Santa Anna en silenci, els Capgrossos van enlairar la torre després d'un tres de nou perfecte. Ho van fer al primer peu, sense rumiar-s'ho. El tronc, però, va pujar girat des de bon començament, i amb nervis i unes manilles un pèl toves, el defecte es va anar agreujant. Amb els sisens col·locats, el tronc va cedir quan la canalla començava a desmuntar el castell.
Afortunadament, la caiguda va ser suau, i els Capgrossos encara no es volien donar per vençuts. Van arribar a posar els segons de la torre altra vegada, però algun cop rebut per algun component del pom de dalt va impedir que hi tornessin. Amb el desconcert d'un altre peu desmuntat, aquesta vegada de quatre de nou, la segona ronda finalment quedava en blanc. A la tercera, però, els Capgrossos van tornar a la càrrega amb el quatre de nou folrat. Tot i que era el primer de la temporada, el castell ni tan sols va notar els canvis que la caiguda anterior els va obligar a fer als pisos superiors. El cap de colla, Lluís Feliu, marxava de plaça content per haver descarregat dos castells de nou, però decebut pel dos: “Als assajos vam col·locar-hi sisens amb molta solvència, i la feina no s'ha vist reflectida”. Feliu, a més, assumia la seva part de culpa per no haver ordenat desmuntar el castell més aviat.
Sense torre verda
Tampoc van aconseguir el premi de la torre de nou els grans dominadors d'aquest castell, els Castellers de Vilafranca. Així, el gamma extra és aquesta temporada, de moment, patrimoni exclusiu dels Minyons de Terrassa.
Tercers en l'ordre d'actuació, els Castellers de Vilafranca van ser els principals perjudicats d'una segona ronda maratoniana, de més de dues hores. Havien començat la diada amb un intent desmuntat de tres de nou, que en la repetició van descarregar. Després de més d'una hora sota el sol, els verds van enlairar la seva torre, que va caure amb l'enxaneta a punt de coronar-la. Un mal encaix entre terços, manilles i quarts va fer que tot el pes es desplacés cap a una de les dues rengles fins que es va enfonsar. Després d'aquest revés, els verds van arrodonir una bona actuació completant el quatre de nou, el quatre de vuit amb l'agulla i el pilar de set.
Si bé la caiguda no va deixar seqüeles greus, sí que va fer que el cap de colla dels verds es replantegés el programa previst pel mes que ve. David Miret va manifestar que “caldrà anar amb peus de plom fins a Sant Fèlix. No tenim més marge d'error”. Així, queda pràcticament descartat qualsevol intent de castell de gamma extra fins a la festa major vilafranquina.
Malgrat que no van ser tot flors i violes, els Castellers de Lleida sí que van aconseguir la millor actuació de la temporada. A la segona ronda, l'enxaneta del dos de vuit es va fer enrere, i no va ser fins al segon intent que el van poder completar, amb una descarregada al límit. Els de la Terra Ferma van descarregar també el tres i el quatre de vuit, i ni la llargada de la diada no els va fer renunciar a atacar el primer pilar de sis de la temporada, que van carregar pels pèls.
La Vella corona el tres de nou
A la Cooperativa d'Habitatges de la Colla Vella, a Valls, els rosats van enfrontar-se dissabte al primer tres de nou posterior al que havien carregat per Sant Joan. En el seu camí cap al tres de deu, van enlairar-lo amb un pis de quarts lleuger, però la diada no els va servir per reconciliar-se amb l'estructura: el tronc no es va sentir còmode en cap moment i poc després de l'aleta el castell va acabar cedint pels pisos superiors. La Vella, que va completar l'actuació amb el dos i el quatre de vuit, va actuar al costat dels Xiquets de Tarragona, que van descarregar-hi la clàssica de vuit.