Les beques beneficien més la classe mitjana que la baixa
Un estudi de la Fundació Jaume Bofill revela que Catalunya i l'Estat inverteixen la meitat que la UE en ajuts educatius
Proposa invertir més en l'educació secundària per evitar l'abandonament
La Fundació Jaume Bofill va posar ahir dades a un fenomen conegut: la insuficiència de beques per atendre els estudiants de secundària i universitaris, i la ineficàcia del model actual per reduir les desigualtats. Catalunya i l'Estat espanyol inverteixen en beques un 3,5% i un 3,8% respectivament del seu pressupost en la despesa educativa total, segons dades del 2011, cosa que suposa la meitat de la mitjana de la Unió Europea (UE). A aquesta escassedat s'hi ha d'afegir la ineficiència del sistema, que acaba beneficiant molt més els estudiants de classe mitjana que no pas els més necessitats.
Segons va explicar Xavier Martínez-Celorrio, coordinador de l'estudi Bases per repensar un nou sistema de beques i ajuts per a Catalunya, el sistema actual “deixa en la cuneta els estudiants més vulnerables” fins al punt que un 32% dels estudiants d'entre 12 i 24 anys queden exclosos dels ajuts. Això passa perquè el model actual exclou els repetidors de curs, una circumstància que es dóna en almenys un curs en el 53% dels menors de quinze anys de les famílies desafavorides. El sistema, segons l'informe, tampoc “no té en compte la possibilitat de recuperar els abandonaments escolars entre els 18 i els 24 anys, malgrat que un 79% d'aquests tenen lloc en llars que arriben a final de mes amb dificultat o molta dificultat”.
El sistema, en canvi, és menys gasiu amb els estudiants universitaris, que s'emporten un 65% del total de beques de l'Estat. Aquesta distribució, segons Celorrio, beneficia clarament els joves de classe mitjana en detriment de les classes més desafavorides, que arriben a cursar estudis superiors en un percentatge molt més petit.
Tot i el percentatge més elevat de beques en l'educació universitària, les quanties dels ajuts tant en l'educació superior com en la secundària postobligatòria són molt baixes i amb “poc impacte” a l'hora de contribuir a l'equitat. Així, es dóna la circumstància que les classes més modestes financen bona part dels estudis dels universitaris sense que el retorn a la societat d'aquests en forma d'impostos sigui gaire gran (menys de la meitat que la mitjana de l'OCDE), ja que el sistema fiscal espanyol és poc progressiu. A més, un nombre considerable de titulats acaben marxant a treballar a l'estranger.
Per mirar de compensar aquests desequilibris, els autors de l'estudi proposen, entre altres mesures, doblar el pressupost en beques per l'any 2020 i potenciar els ajuts a les rendes baixes en l'educació secundària per fomentar, així, que els estudiants continuïn els estudis postobligatoris. També plantegen introduir noves modalitats de beques universitàries en què els estudiants hagin de retornar una part de l'import al cap d'uns anys d'haver-se inserit en el mercat de treball, tal com es fa en alguns països com ara Alemanya.
LES XIFRES
L'Estat espanyol, al capdavant d'Europa en ‘ni-ni'
Un 26,8% dels joves de l'Estat són ni-ni, segons les dades de l'any 2013 recollides en un informe de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Aquests resultats situen l'Estat espanyol en tercer lloc en percentatge de ni-ni a l'OCDE i al capdavant d'Europa, juntament amb Grècia. En el total de l'OCDE, el nombre de joves d'entre 16 i 29 anys que ni estudien ni treballen s'eleva ja fins als 39 milions, la qual cosa suposa un increment de 5 milions de persones en aquesta situació respecte del 2008, just abans que esclatés la crisi econòmica. El programa per a l'avaluació internacional de les competències dels adults (PIAAC), de l'OCDE, revela que més del 40% dels joves que van deixar l'escola abans d'acabar l'educació postsecundària tenen competències lectores i matemàtiques pobres.