Pla català per a l'autonomia de les persones refugiades
El programa cobrirà l'habitatge i les necessitats bàsiques amb un ajut d'uns 400 euros
Crida a 500 voluntaris que faran l'acompanyament per aprendre català, buscar feina i crear xarxa social
Anar més enllà de l'acollida i facilitar la plena integració de les persones refugiades és l'objectiu del Programa Català de Refugi. Plena integració vol dir plena autonomia i això no s'aconsegueix sense una feina, una capacitat de vida independent i una bona vinculació amb l'entorn que, segons van assenyalar ahir la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, i el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, molts refugiats no assoleixen actualment amb el programa estatal d'acollida. “Tenim clar que acollir les persones refugiades és un deure legal i humanitari”, va subratllar Bassa.
Es tracta, de fet, d'un programa integral d'acollida dissenyat pensant cap a la plena ciutadania dels beneficiaris i evitant establir massa burocratització. Seran persones que han esgotat el programa estatal i encara no són prou autònomes.
Estar empadronats a Catalunya i haver tingut ingressos per sota de la renda mínima d'inserció (RMI) els últims dotze mesos són els requisits per entrar la Programa Català de Refugi. A cada persona se li farà un Pla Individual d'Activitat que haurà de seguir en tres gran eixos aprenentatge de la llengua, orientació i inserció laboral i participació social. Mentre facin aquest procés tindran habitatge i, a més, rebran una ajuda econòmica encara per concretar, però que estarà entre els 400 i els 600 euros de l'actual renda mínima d'inserció i la futura renda garantida. Aquesta prestació ha de servir per cobrir alimentació, roba, medicaments i despeses escolars.
Amorós va explicar que la prestació serà per un màxim d'un any i es revisarà cada tres mesos. L'avaluació trimestral servirà per comprovar si es compleixen les compromisos del pla individual i si evitar que es faci un mal ús dels recursos econòmics.
En tot aquest procés hi jugaran un paper molt important els mentors. Els beneficiaris del programa rebran el suport d'un grup de 3 a 5 persones coneixedores i molt vinculades al territori que els acompanyaran. “No els ensenyaran català ni els buscaran una feina, però sí que els ajudaran i els orientaran per fer-ho”, va indicar Amorós. Per començar a posar-ho en marxa al maig es necessiten 500 voluntaris disposats a destinar entre dues i quatre hores setmanals durant un any a fer de mentors dels primers cent refugiats que s'acolliran al programa.
“És un programa molt fet a la catalana”, en paraules del secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, en referència a la participació de la societat civil en forma de voluntariat, de les entitats socials –que faran seguiment dels mentors– i també dels ajuntaments amb els tècnics d'acollida.
LA XIFRA
Obrir la porta a persones vulnerables
La consellera Bassa va insistir ahir a reclamar al govern de Rajoy que compleixi el compromís de ser un país solidari amb les persones que fugen de guerres i conflictes i va tornar a denunciar l'incompliment del compromís d'acollir més de 17.000 refugiats. Va recordar que Catalunya s'ha ofert per acollir-ne 4.500 , però el procés està exclusivament en mans de l'Estat, que és qui té totes les competències en qüestions d'asil. De moment, Catalunya n'ha acollit 471, mentre que fa un any eren 28.
Malgratles traves, paral·lelament, el govern català ha demanat a l'Estat que obri la frontera a 271 casos de persones especialment vulnerables que han estat detectades en camps de refugiats per membres d 'entitats catalanes que hi treballen . També s'ha reclamat que puguin arribar a Barcelona joves universitaris i reprenguin la seva formació amb acords amb les universitats catalanes.