La crisi dispara l'intercanvi
Amb la crisi la població ha canviat de mentalitat i sorgeixen moviments que prediquen el retorn als orígens i el respecte a l'entorn
Les ecoxarxes, grups locals ecologistes alternatius, impulsen la moneda pròpia
“És una manera que la gent no llenci, canviï objectes que no li serveixen per d'altres que li poden ser d'utilitat i, a més, és sostenible”. Ho explica Albert Ferrer, membre de Tiana Solidària, entitat que ja ha organitzat sis fires d'intercanvi, l'última el 20 de març passat. Aquest tipus de fires –en els últims dos anys de gran proliferació a tot Catalunya–, tenen cada cop més acceptació entre la població perquè, realment, aquesta ha descobert que és una bona manera de treure de casa objectes inútils i canviar-los per altres que fan servei. També perquè cada cop hi ha més consciència social i mediambiental.
Aquestes fires serveixen per intercanviar objectes i experiències (una peça de roba per un massatge, per exemple), però també són la punta de l'iceberg, la part visible, d'un canvi de mentalitat.
Canvi de mentalitat
“Hi ha un moviment molt ampli i molt coherent. Se'n diu decreixement i es l'única sortida del col·lapse en què estem ficats. No és un moviment polític, hi ha un component espiritual i un retorn als orígens, a una vida més senzilla, respectuosa amb l'entorn i en què l'important és el benestar de les persones”, il·lustra Ferrer.
El decreixement –expliquen els seus seguidors en blocs i pàgines web–, “és saber aturar-se i canviar el rumb en el moment que hem arribat massa lluny”; “és escollir la simplicitat quan s'evidencia que l'abundància no ens fa feliços”. És un corrent de pensament i un moviment que pretén reunir sota un paraigües comú totes aquelles lluites i reivindicacions ja existents que intenten oferir una resposta coherent “a la direcció suïcida que comporta la fe en el creixement econòmic continu i, alhora, posar sobre la taula la impossibilitat de produir i consumir sempre més”.
En aquesta línia –i lligada a les fires d'intercanvi i de segona mà però en un moviment que va més enllà–, existeix des de fa dos anys a Catalunya les anomenades ecoxarxes, que funcionen amb el que en diuen moneda social.
Les ecoxarxes
Els primers a implantar aquest sistema van ser els membres de l'ecoxarxa del Montseny, que el gener del 2009 van batejar la seva moneda com a ecoseny.
“Les ecoxarxes som uns grups de treball, unes associacions locals, que funcionem en règim assembleari, que volem potenciar la creativitat de les persones i intercanviar el que produïm amb una moneda pròpia al marge del sistema”, explica Pere Ardèvol, fundador de l'ecoxarxa del Montseny.
Estan connectats en xarxa i les fires són “punts de trobada per, sobretot, donar a conèixer el moviment”. “Volem potenciar l'economia local, l'ecologia i la creativitat de les persones. Vam voler crear el que és una moneda popular, per intercanviar les nostres creacions, siguin materials o de coneixement”, diu. “La nostra moneda serveix dintre del nostre grup però també és intercanviable amb altres ecoxarxes”, manté.
En aquests moments i a banda de la del Montseny, hi ha les ecoxarxes de Barcelona, Osona, Tarragona, el Penedès i el Pallars, i ara se n'està intentant crear una a Girona.
Un ecoseny = un euro
Un ecoseny (o eco en el cas de Barcelona, per exemple) equival a un euro. Aquests grups funcionen de manera que hi ha un grup de treball, el GT Moneda, que gestiona l'estat de comptes de l'associació (que és públic) i qui diposita els diners de veritat (els euros) en un banc (el Triodos Bank, que segons l'ecoxarxa del Montseny, és “una banca ètica”). “La moneda social serveix per complementar l'economia de les persones, per dinamitzar l'economia local... en cap cas pretenem desbancar la moneda oficial”, explica Ardèvol, que insisteix que de cap manera són autosuficients. “Al Montseny ara som unes 200 persones, som molt minoritaris, però cada cop hi ha més gent interessada, igual que en altres llocs”, explica. “Aquesta moneda l'hem creat nosaltres, la gestionem nosaltres i tot es basa en el nostre grup i en la confiança. Diem que mentre l'euro és una moneda de dominació, l'ecoseny és una moneda d'alliberació”.
Albert Ferrer, de Tiana Solidària, explica que durant el corralito a l'Argentina i Uruguai, diverses comunitats es van organitzar i van crear una moneda social.
Els responsables de l'ecoseny i l'ecoxarxa del Montseny, els pioners, munten parada en la majoria de fires d'intercanvi que es fan a Catalunya i donen a conèixer aquest moviment alternatiu. A través de les ecoxarxes i les seves pàgines web es poden saber totes les fires d'intercanvi que es fan a Catalunya.
Banc del temps: donar, rebre i compartir el temps amb altres persones
Des del 1998 existeix a Catalunya el que es coneix com els bancs del temps: xarxes d'intercanvi de temps (hora per hora) entre persones que s'inscriuen en un projecte amb l'objectiu de donar, rebre i compartir el seu temps amb altres persones, generalment del seu entorn més proper (veïns i veïnes del barri on viuen o treballen en casos de ciutats; en els casos de pobles petits és tota la població qui s'hi pot implicar).
A Barcelona, el primer banc del temps va inaugurar-se a finals del 1998 dins d'un projecte europeu de conciliació de vida laboral i familiar liderat per l'Associació Salut i Família, compartit amb Itàlia i Portugal, amb el suport del consistori.
Hi ha tres models de gestió de bancs dels temps. El primer i el que es fa servir a Barcelona, és mitjançant persones voluntàries, que gestionen les ofertes i les demandes. El segon model és el que està gestionat per personal tècnic del mateix Ajuntament. Amb aquest sistema funciona, per exemple, el banc del temps de Badalona, que té diverses sucursals a la ciutat (per ser efectiu aquest sistema s'ha de fer servir en un entorn reduït i de barri, i en el cas de Badalona hi ha bancs a diferents barris). El tercer model és el que funciona a Arenys de Mar: es gestiona entre el personal tècnic contractat pel mateix Ajuntament i els diferents grups de voluntaris.
El moviment Slow, en els orígens del canvi
Per reduir el consum i els residus des de la comunitat universitària, la Universitat de Lleida ha creat un campus virtual d'intercanvi.
Intercanvi de segona mà virtual a la UdL
L'associació cultural Llibre Viu dóna una nova vida als llibres, facilitant-ne l'intercanvi gratuït. Té magatzem a Mataró i un estoc de 120.000 volums.
Les tres erres de Vilanova i la Geltrú
Reduir, reutilitzar i reciclar. Són les tres erres sota les quals es va celebrar, el 3 d'abril, el primer mercat de segona mà de Vilanova.
Intercanvia't, una altra forma de poder viatjar
Intercanvia't és un espai on poder gestionar els teus viatges de forma alternativa; allotjar-te sense pagar a canvi de prestar un servei.
Oferir i trobar objectes, també a l'escola
Algunes escoles, com l'Escola Magòria de Barcelona (que la farà el proper 8 de maig), han trobat en les fires d'intercanvi un motiu pedagògic.