Urgell
A la recerca de la identitat d'un poble
‘Retra(t)acció' fotografia 400 veïns de Tàrrega durant una dècada per documentar-ne els costums estètics
Les imatges, que custodiarà la conselleria de Cultura, són en tres dimensions
dóna informació sobre
els canvis socials”
Les celles juntes i els cabells planxats. Una cara masculina quotidiana fa sols unes dècades, que podem observar en qualsevol fotografia dels anys seixanta, però que ara semblaria pròpia d'una rua de carnaval. Els costums estètics són una font d'informació valuosa per a artistes, etnògrafs i antropòlegs. Però mentre que els personatges mediàtics són coneguts de sobres, l'estètica dels ciutadans no es documenta i es conserva sistemàticament.
El fotògraf targarí Jaume Solé, president també de l'Associació de Fotògrafs Professionals de les Comarques de Lleida, fa molts anys que observa rostres: “Les faccions no han canviat, però les modes sí. El meu fill es depila i això fa poc temps era impensable.” A Solé, fill d'un fotògraf, fa anys que li voltava pel cap la idea de retratar els seus conciutadans: “Tinc milions de fotografies dels targarins i dels voltants: amb tres anys ja sortia a fer fotografies amb el pare i els diumenges d'hivern estàvem hores i hores tancats al laboratori..., però volia fer una sèrie per captar la identitat dels targarins.” Segons ell, els veïns de la capital de l'Urgell tenen “un perfil característic, molt actiu i que sempre busca el cantó positiu de les coses, i l'artístic, el que ha originat iniciatives com ara la fira del teatre”. Les noves càmeres, que permeten capturar imatges perquè es puguin veure –mitjançant un programa informàtic– en tres dimensions, el van acabar de decidir. “M'hauria agradat veure els meus avantpassats en tres dimensions, per fer-me més una idea de com eren físicament...; d'aquí a cinquanta anys els participants ho podran consultar”, explica.
Un fons pioner
L'Arxiu Comarcal de l'Urgell s'ha afegit al projecte, pioner a Catalunya. “A finals del segle XIX, els alemanys van fer estudis antropomètrics, però després van ser estigmatitzats perquè es van utilitzar per a discriminacions racials. No obstant això, amb els anys, s'han convertit en una base valuosa per a artistes i estudiosos”, explica el director, Carles Quevedo.
A Catalunya, el fons documental fotogràfic en dues dimensions dels ciutadans es limita a la població penitenciària, que és retratada també de perfil. L'arxiu garantirà el tractament i la conservació de les imatges, de les quals hi haurà una còpia a l'Arxiu Comarcal, mentre que el fons es custodiarà a la conselleria de Cultura. “El projecte té una gran potencialitat des del punt de vista etnogràfic, perquè la sèrie ens permet obtenir informació sobre tendències i canvis socials de la població general”, explica Quevedo.
Durant la Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals de Tàrrega, unes quatre-centes persones van accedir de gust a participar en el projecte. S'hi van tirar 1.600 instantànies, quatre per a cadascun dels models, que va cedir els drets d'imatge a l'arxiu sempre que siguin utilitzats en projectes col·lectius. La condició era ser fill de Tàrrega, residir-hi o bé treballar-hi. Maquillatges, pentinats, posats, ulleres i joies van enriquir aquesta primera presa. L'experiència es repetirà cada any, amb les mateixes persones, i al llarg d'una dècada.