Tractament innovador per a la leishmaniosi en gossos

El grup Esteve Veterinària ha desenvolupat un tractament que serveix per prevenir i també per lluitar contra la leishmaniosi en gossos, una malaltia d'origen parasitari que ataca el sistema immunitari i que pot acabar provocant la mort de l'animal. El fàrmac, comercialitzat amb el nom de Leisguard, ha estat desenvolupat per Esteve –que té una fàbrica a Celrà–, i s'ha demostrat eficaç sobretot en la seva vessant preventiva. El director general d'Esteve, Emili Gil, va explicar que el principi actiu del medicament, la domperidona, no actua en contra dels paràsits, sinó que estimula la immunitat natural del gos, de manera que sigui el mateix animal el que pugui combatre la infecció. En aquest sentit, i a diferència de la vacuna que des de fa dos mesos hi ha al mercat, Gil va destacar que el fàrmac redueix el risc de contraure-la en un 7,8%, el doble del que ho fa la vacuna. El tractament es pot fer servir en gossos sans i en malalts i des que aquests són cadells. “Garantim que el gos no agafarà la malaltia”, va afirmar Gil.

Aquest medicament ha estat registrat per les autoritats dels cinc països mediterranis amb una major prevalença de la leishmaniosi i que són l'Estat espanyol, Itàlia, Portugal Grècia i Xipre. El medicament s'ha comercialitzat en forma de xarop que es pot administrar als animals barrejat amb el menjar i, cinc dies després, comença a activar el sistema immunitari. L'administració del fàrmac durant 30 dies protegeix l'animal durant quatre mesos. Segons Gil, en zones de prevalença alta de la malaltia, com ara les comarques gironines, l'ideal és fer dos tractaments a l'any, un al mes de juny i l'altre a l'octubre. Una ampolla de xarop de 60 mil·ligrams –pensat per a un gos de 20 quilos de pes– costa 15,5 euros. Es calcula una ampolla per tractament.

El Col·legi de Veterinaris de Girona calcula que un 20% dels gossos censats a la demarcació pateixen la malaltia de la leishmània. I en comparació amb la resta del territori català, la demarcació de Girona és una de les zones amb una prevalença més alta. Les comarques de la Selva, el Baix Empordà i la ciutat de Girona tenen un nombre important d'animals afectats. El mosquit que transmet el paràsit, la leshmània, no necessita gaire humitat per desenvolupar-se i habita en zones boscoses inferiors als 1.500 metres, amb una bona climatologia, i on no hi hagi vent, ja que aquest factor li dificulta l'activitat. D'aquí que algunes zones de la demarcació de Girona siguin uns dels millors hàbitats. El Col·legi de Veterinaris de Girona recomana que els amos portin els seus animals al veterinari perquè un diagnòstic precoç pot arribar a salvar-los la vida.

La leishmània causa dos tipus bàsics de símptomes en els gossos. En primer lloc, els símptomes dermatològics inicials, com ara la caspa gruixuda, úlceres a la pell, nòduls, vòmits o febre. Després, la malaltia afecta òrgans interns i apareixen símptomes més greus, com ara diarrea crònica, inflamacions del fetge i la melsa, coixesa o alteracions en el funcionament dels ronyons. La taxa de mortalitat dels animals que presenten complicacions i alteracions en els òrgans interns és del 90%.