Rigau redueix l'aportació a les escoles bressol municipals
La Generalitat pagarà les llars d'infants segons el nivell socioeconòmic dels municipis i la renda de cada família
El govern retreu al tripartit que el 22% de les places de guarderia públiques estiguin sense ocupar
El govern català va anunciar ahir una nova retallada en educació, aquest cop, en l'etapa dels 0 als 3 anys. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va admetre, en el marc d'una compareixença al Parlament, que la Generalitat no podrà complir el compromís adquirit amb les entitats municipalistes d'aportar 1.600 euros per plaça d'escola bressol per al curs present (2011/2012), sinó que hauran de ser 1.300 euros. També va anunciar que l'aportació de l'executiu català a les escoles de música serà de 230 euros per alumne i 150 per a
les escoles de dansa.
Rigau va justificar la reducció per la delicada situació de les finances de la Generalitat i l'eliminació dels 17 milions d'euros que l'Estat pagava per a l'etapa dels 0 als 3 anys i va anunciar un nou sistema de finançament de les escoles bressol per al curs 2012/2013 en què l'aportació del govern variarà en funció del nivell socioeconòmic de cada municipi i de la renda de cada família. En tot cas, i en espera del que es discuteixi el mes que ve en la comissió mixta amb les entitats municipalistes, l'aportació de la Generalitat no superarà els 1.300 euros.
La consellera va aprofitar la compareixença en la comissió d'Ensenyament del Parlament per carregar contra la gestió del govern anterior en matèria de llars d'infants, que va qualificar d'“arbitrària”. Rigau va denunciar que, tot i que del 2004 al 2012 s'han creat 10.493 places més d'escola bressol públiques de les 30.000 previstes, la distribució s'ha fet de manera “ineficient”, de manera que hi ha 14.233 places sense ocupar del
total de 64.326 de l'ofer-
ta pública catalana (un 22%). A més, segons les dades del Departament d'Ensenyament, no s'ha respectat el principi d'equitat previst en el mapa de llars d'infants de Catalunya (2004-2008) i hi ha hagut municipis amb població més desafavorida com ara Santa Coloma de Gramenet, on s'han creat moltes menys places d'escola bressol de les previstes (246 en lloc de 375) i d'altres de més benestants com ara Matadepera, on se n'han fet 116 en lloc
de les 75 projectades.
La incertesa sobre l'aportació de la Generalitat a les escoles bressol ha creat malestar en molts ajuntaments, que són els titulars de la majoria de les llars d'infants públiques, i que no saben quin preu cobrar als pares el curs vinent. Els municipis, que reben l'aportació de la Generalitat amb un curs de retard, han vist com el pressupost del govern en aquest apartat ha anat baixant els últims anys, en què s'ha passat dels 1.800 euros per plaça del 2010 al màxim de 1.300 per al curs vinent.
LES XIFRES
Wert queda sol amb la retallada
El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, va quedar ahir sol en la defensa del decret de retallades en matèria d'educació. Tots els grups de l'oposició al Congrés es van mostrar en contra d'un decret que, segons els càlculs del govern, permetrà estalviar 3.000 milions a les comunitats autònomes. Wert va assegurar que bona part de les mesures que inclou el decret ja haurien d'haver estat adoptades abans, mentre que d'altres són “més doloroses” del que els “hauria agradat”. “És un decret de mesures excepcionals per a una situació excepcional”, va afegir el ministre.
Wert va defensar que el decret és flexible perquè cada territori pot decidir el grau d'aplicació de les mesures, ja que “no és igual la situació d'una comunitat autònoma que ha registrat l'1,5% que
la d'una altra del 7%”. En aquest sentit, el ministre també va negar que el decret envaeixi competències de
les comunitats autònomes com ha denunciat el govern català, i va recordar que la Constitució atribueix a l'Estat la definició de les bases
en educació. També va negar que les mesures tinguin “res a veure amb ideologies”.