“Hem estigmatitzat el comerç d'armes”

Els esborranys estaven redactats per obtenir el suport dels Estats Units, per això alguns continguts estaven rebaixats, com ara la inclusió de les municions en una categoria diferent de la de les armes. Divendres al matí, però, els EUA van anunciar que necessitaven més temps perquè el text incloïa aspectes confusos. Si bé és cert que els EUA no són el país que més s'hi ha oposat –la Xina i Rússia s'hi han mostrat activament en contra–, el fet que es fessin enrere a última hora va suposar el punt culminant.

Obama va canviar la posició que havia mantingut l'administració Bush i va permetre l'inici del procés negociador per al tractat. Al final, però, la lògica política interna ha pogut més i, en època d'eleccions, Obama no s'ha atrevit a forçar un acord que hauria estat durament criticat per alguns sectors, com ara l'ANR o el grup de senadors que han fet acusacions falses sobre un tractat que en cap cas regula les lleis internes d'un país. S'ha fet servir molta demagògia.

El segon torn negociador, a principis del 2011, va coincidir amb la primavera àrab i aquell context va influir molt perquè va fer palpable el que demanàvem: les armes transferides no s'han de fer servir per violar drets humans, i Gaddafi, Mubàrak i Ben Ali les estaven emprant per matar ciutadans que exigien dignitat i justícia. Ara, el cas de Denver ha evidenciat com és de fàcil accedir a les armes. Però hem topat amb l'ANR, que, per donar a entendre que encara hi ha poques armes, ha emprat l'argument contrari: si les víctimes del tiroteig haguessin portat armes a sobre haurien pogut repel·lir l'atac. És un esquema mental molt difícil de compartir. Malgrat tot, el tractat no incidia en la legislació interna dels EUA i, per tant, no ho hem volgut esmentar massa per evitar confusions.

Sobre el paper, no. El tractat d'armes obligaria els països a tenir en compte criteris com ara els drets humans, el desenvolupament o la violència de gènere. Amb un tractat vigent, ningú podria vendre armes a Síria. Rússia seria objecte d'una censura superior i es farien evidents les seves faltes, les incoherències i les violacions. La seva relació amb la comunitat internacional canviaria completament.

Podem començar de nou i obrir un altre procés negociador, però això allargaria molt el procés. Però hi ha una altra possibilitat: aprovar una resolució a l'Assemblea General de l'ONU, a la tardor, emprant el text no ratificat, que té el suport d'uns 100 països. Estem decebuts perquè mai havíem tingut un tractat tan a tocar. La gent creu que el comerç internacional d'armes està regulat i no és així. Però la campanya ha servit per estigmatitzar-lo i despertar consciències.