Societat

JORDI ARMADANS

DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ PER LA PAU

“Hem estigmatitzat el comerç d'armes”

“Es creu que la venda d'armament està regulada i no és així, hem despertat consciències”

“El cas de Denver evidencia com és de fàcil accedir a pistoles”

“El tractat obligaria els països a tenir en compte criteris com ara els drets humans”

Obama no s'ha atrevit a forçar un acord que hauria estat durament criticat”

Perfil
Politòleg i periodista, Armadans ha estat implicat des de ben jove en temes de pau, des de l'objecció de consciència fins a l'educació per la pau o la lluita pel desarmament. Com a director de l'ONG Fundació per la Pau, ha estat immers de manera directa en les tandes de negociació per a un tractat d'armes destinat a regular-ne el comerç internacional que han tingut lloc a l'ONU els darrers anys. La Fundació per la Pau, membre de l'aliança internacional Armes Sota Control, treballa des del 1983 per la pau i porta a terme campanyes de sensibilització social i pressió política.
La ‘primavera àrab'
va fer evident el que
denunciem: no pots
vendre armes a qui
viola drets humans

Després d'un mes de negociacions a l'ONU, l'acord per a un tractat internacional d'armes va quedar en no res. Amb tot, mai abans s'havia estat tan a prop d'aprovar un text que ha de servir perquè la comunitat internacional deixi de vendre armes als països que violen els drets humans. Més enllà de delegacions governamentals, ONG com ara la Fundació per la Pau, dirigida per Jordi Armadans, han pressionat –i continuaran pressionant– per fer realitat el tractat.

La publicació d'un esborrany del tractat d'armes per primer cop en sis anys va generar un aire d'optimisme entre les ONG. Què va fer trencar el procés negociador quan el tractat semblava a tocar?
Els esborranys estaven redactats per obtenir el suport dels Estats Units, per això alguns continguts estaven rebaixats, com ara la inclusió de les municions en una categoria diferent de la de les armes. Divendres al matí, però, els EUA van anunciar que necessitaven més temps perquè el text incloïa aspectes confusos. Si bé és cert que els EUA no són el país que més s'hi ha oposat –la Xina i Rússia s'hi han mostrat activament en contra–, el fet que es fessin enrere a última hora va suposar el punt culminant.
Uns 50 senadors van exigir a la Casa Blanca que s'oposés al tractat si violava el seu dret constitucional a posseir armes de foc, i l'Associació Nacional del Rifle (ANR) també ha pressionat contra el text. Amb aquest context, esperaven una posició conciliadora dels EUA?
Obama va canviar la posició que havia mantingut l'administració Bush i va permetre l'inici del procés negociador per al tractat. Al final, però, la lògica política interna ha pogut més i, en època d'eleccions, Obama no s'ha atrevit a forçar un acord que hauria estat durament criticat per alguns sectors, com ara l'ANR o el grup de senadors que han fet acusacions falses sobre un tractat que en cap cas regula les lleis internes d'un país. S'ha fet servir molta demagògia.
¿Creu que la matança de Denver ha fet reflexionar els diplomàtics sobre la importància de reduir la violència armada?
El segon torn negociador, a principis del 2011, va coincidir amb la primavera àrab i aquell context va influir molt perquè va fer palpable el que demanàvem: les armes transferides no s'han de fer servir per violar drets humans, i Gaddafi, Mubàrak i Ben Ali les estaven emprant per matar ciutadans que exigien dignitat i justícia. Ara, el cas de Denver ha evidenciat com és de fàcil accedir a les armes. Però hem topat amb l'ANR, que, per donar a entendre que encara hi ha poques armes, ha emprat l'argument contrari: si les víctimes del tiroteig haguessin portat armes a sobre haurien pogut repel·lir l'atac. És un esquema mental molt difícil de compartir. Malgrat tot, el tractat no incidia en la legislació interna dels EUA i, per tant, no ho hem volgut esmentar massa per evitar confusions.
Si existís un tractat que regulés els moviments d'armes, tindríem la situació que tenim en països com ara Síria?
Sobre el paper, no. El tractat d'armes obligaria els països a tenir en compte criteris com ara els drets humans, el desenvolupament o la violència de gènere. Amb un tractat vigent, ningú podria vendre armes a Síria. Rússia seria objecte d'una censura superior i es farien evidents les seves faltes, les incoherències i les violacions. La seva relació amb la comunitat internacional canviaria completament.
Les ONG han promès continuar pugnant per obtenir un tractat. Quin ha de ser el pas següent?
Podem començar de nou i obrir un altre procés negociador, però això allargaria molt el procés. Però hi ha una altra possibilitat: aprovar una resolució a l'Assemblea General de l'ONU, a la tardor, emprant el text no ratificat, que té el suport d'uns 100 països. Estem decebuts perquè mai havíem tingut un tractat tan a tocar. La gent creu que el comerç internacional d'armes està regulat i no és així. Però la campanya ha servit per estigmatitzar-lo i despertar consciències.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.