Codi infart, una gran eina

Catalunya s'ha incorporat al grup de països avançats que tracten els que presenten un infart agut de miocardi amb la tecnologia més efectiva.

Tot i la millora en el control dels factors de risc i el fet que Catalunya no és una zona del món amb gran incidència, l'infart de miocardi encara és una malaltia que cada any causa moltes morts.

Recentment s'ha imposat un nou tractament que, aplicat de manera precoç, millora sensiblement el seu pronòstic. Es tracta del que es coneix com a angioplàstia primària, és a dir, obrir l'artèria coronària responsable de l'infart en el menor temps possible. D'aquesta manera, s'aconsegueix que el miocardi afectat sigui mínim amb una reducció significativa de les complicacions greus: arítmies malignes, insuficiència cardíaca i xoc.

El cateterisme coronari permet estudiar les artèries coronàries introduint un catèter per una d'accessible com ara la femoral o la radial. Aquest procediment, que es realitza fa anys, és molt útil per tractar les lesions arterioscleròtiques que les afecten. Les plaques obstructives es poden dilatar amb un baló inflable i quan cal posant-hi una petita pròtesi, anomenada stent, que manté l'artèria oberta. La novetat consisteix a aplicar aquesta tècnica en la fase aguda de l'infart de miocardi, és a dir, just quan l'artèria s'acaba de cloure totalment. En aquest cas, el procediment s'anomena angioplàstia primària.

A Catalunya el codi infart, liderat pels doctors Antoni Curós i Jaume Figueras, va començar a funcionar l'1 de juny de 2009, amb un comitè tècnic i un de seguiment que des de llavors vetllen per la seva correcta aplicació. La intenció és tractar el màxim nombre de casos en el menor temps possible. Quan es presenta un infart greu, el que tècnicament es coneix com a infart amb elevació de l'ST, una característica que aporta l'electrocardiograma, s'activa el codi infart. En pocs instants es mobilitza un equip de professionals de diversos àmbits: metges d'urgències, personal de transport sanitari, cardiòlegs, hemodinamistes i administratius dels serveis que afecten cada cas concret. En aquell moment, el sistema d'emergències mèdiques, SEM, hi té un paper destacat. El país està sectoritzat d'acord amb els deu hospitals que tenen possibilitat de fer l'angioplàstia.

Perquè el procediment tingui èxit, cal una molt bona coordinació entre tots aquests actors. Quan una persona presenta un dolor toràcic o epigàstric sospitós d'infart, truca al telèfon 112. La primera atenció consisteix a fer un ECG al més aviat possible. Si el diagnòstic és d'infart de miocardi amb elevació de l'ST, es transporta el malalt directament al servei d'hemodinàmica de l'hospital.

El 2010 es van activar 2.012 casos, el 84% dels quals van ser realment infarts amb aquestes característiques. En el 94% va ser possible obrir l'artèria i aconseguir la reperfusió. Resultat, baixa mortalitat: 3,3%. Catalunya en poc temps ha passat de ser l'onzè territori d'Espanya en nombre d'angioplàsties primàries, any 2008, a ser el tercer, any 2011. En aquest darrer any s'han atès 2.900 malalts.

A destacar el fet que el temps que va passar entre el dolor i l'angioplàstia va ser menor si la primera assistència la va fer el SEM en lloc de l'àrea bàsica de salut o el servei d'urgències d'un hospital.

Queda encara pendent reduir el temps entre el dolor toràcic i l'angioplàstia, especialment en les poblacions de les comarques de Lleida, Girona i Tarragona que tenen un accés més difícil als hospitals de referència. El codi infart, en un moment especialment dolent pel que fa als pressupostos de Salut, és un fet que destaca pel seu èxit. Tant de bo es poguessin estendre altres iniciatives com aquesta.

En cas de dolor toràcic sospitós d'infart, truqueu al 112.