“El creacionisme és un greu problema per als cristians”

És possible el diàleg entre la ciència i la religió. Cadascuna des de la seva integritat, en el seu camp. Independents l'una de l'altra. Hi ha diversos nivells explicatius; la ciència explicaria un nivell de la realitat i la religió i la teologia explicarien altres nivells, de tarannà més transcendental. Entre un nivell i els altres no hi ha d'haver necessàriament conflicte, sinó que poden conviure amb diàleg. Complementant-se.

El que coneixem per la religió és que Déu és creador. Aquest concepte se'ns complementa per la cosmologia, que ens parla d'un univers que té 100.000 milions d'anys d'antiguitat i 100.000 galàxies i que ens diu que la creació és molt més misteriosa i meravellosa del que pensàvem. L'evolució darwiniana ens ajuda a entendre la forma amb la qual està feta la vida i com apareix la vida... I que nosaltres també formem part d'aquest historial juntament amb les altres criatures i les altres espècies. Déu frueix amb aquest procés de deixar a la creació que vagi evolucionant i complementant-se.

Aquesta és la lectura religiosa, sí. El que la ciència no ens pot respondre és què hi havia abans del Big Bang, per això la teologia –evidentment en un nivell explicatiu que pretén donar un sentit a les coses– ens diu que l'existència de l'Univers és un regal i és dependent de Déu. Déu no només crea en el moment del Big Bang; hi ha una acció creadora contínua per mitjà de l'Esperit Sant en tota la complexificació de l'Univers que comporta l'evolució.

Déu, efectivament, és omnipresent en totes les criatures. El que hem de qüestionar-nos de Déu és la seva omnipotència. Sense negar-la, hem de reinterpretar l'ús que Déu fa d'aquest poder a la llum de Crist, d'un Crist humil, que deixa fer a la gent. Ens hem de replantejar com la Creu i la Resurrecció transformen aquest poder. Déu no actua com un gran rei totpoderós, sinó que treballa des de la Creu. I com diu sant Pau, Crist crucificat és la mostra del poder de Déu i de la seva saviesa. Això suggereix que Déu treballa en el món natural, en la creació. Deixant fer... confiant en els processos que té la natura. Hem de pensar en un Déu humil.

El concepte que molta gent hem rebut de Déu era d'un Déu dominant, que es feia responsable de totes les coses... també de les dolentes. Potser hem de redescobrir el concepte de Déu i ho hem de fer a la llum de la humanitat de Crist; que està amb nosaltres, que és proper, que es fa carn, es fa home i està amb nosaltres d'una forma terrenal. Aquest concepte de Déu sí que pot apropar l'home modern a Déu.

Els creacionistes són un greu problema per als cristians, sobretot als Estats Units. És un error llegir la Bíblia de manera literal. I aquest és un error relativament recent perquè la tradició diu –ja ho va dir sant Agustí– que el Gènesi s'ha d'interpretar en el seu context històric i que del que ens està parlant són de veritats teològiques, no de veritats científiques.

Els teòlegs hem de fer tres grans contribucions: la primera, articular una teologia de la Terra per donar resposta a alguns dels desafiaments importants que té la humanitat, com ara el canvi climàtic i la pèrdua d'espècies. En segon lloc hem d'articular i defensar una preferència pels pobres, i, finalment, hem d'establir un diàleg amb les altres tradicions, especialment amb l'islam.

La nova evangelització necessita una revisió del llenguatge a la llum de la ciència. Els teòlegs hem d'intentar mostrar com la tradició de l'Església i l'Evangeli són compatibles amb el diàleg entre teologia i ciència.