Catalunya, un dels països més laics de l'Europa secularitzada
Cada cop hi ha menys catalans catòlics i practicants, sobretot entre els joves
La religió catòlica podria arribar a ser no majoritària a partir del 2025
El Vaticà inclou Barcelona entre les diòcesis d'Europa on ha de promoure més la nova evangelització
Catalunya és una de les societats europees on creix més la laïcitat, ara mateix un dels àmbits que més preocupen la jerarquia de l'Església catòlica en l'àmbit europeu. La davallada podria fer que el catolicisme deixés de ser majoritari a Catalunya quan les generacions batejades per inèrcia acabin sent minoria, en favor dels seus fills, ja la majoria oficialment laics.
Les enquestes elaborades en l'àmbit de l'Estat espanyol –extrapolables a Catalunya– demostren que, malgrat que majoritàriament els ciutadans es continuen definint com a catòlics, més de la meitat no són practicants. Any que passa, any que davalla, també, el nombre de comunions i casaments catòlics (que el 2010 es van reduir al 13%). També cada cop són menys els infants que estudien religió a les escoles públiques (el 86% dels alumnes de Catalunya no fan religió).
Un estudi fet per la catòlica Universitat Abat Oliva, El futur de la pràctica religiosa a Catalunya. Una previsió quantitativa, indica que el 2017 només un 12,61% de la població catalana serà practicant de la religió catòlica (entre els joves de 18 a 24 anys, els practicants es reduiran al 3%) i que pel 2025 aquesta religió s'haurà convertit en minoritària, amb una presència inferior al 10% de la població. Tan sols serà significativa –diu aquest estudi – entre la població jubilada (un 21,62%). Tot i que aquest estudi és una previsió de futur, el cert és que la desafecció de la societat per l'Església preocupa el Vaticà; per això el papa Benet XVI va crear el Pontifici Consell per a la Nova Evangelització, amb la intenció d'acostar la religió a la societat, sobretot la de la vella Europa.
Xavier Morlans, nomenat per l'anterior papa consultor del Pontifici Consell per a la Nova Evangelització a Catalunya, explica que l'Església creu que els laics han de ser “els protagonistes” de la nova evangelització. Per això –assegura– s'intensifiquen els cursos de formació per a laics, perquè sàpiguen comunicar “la notícia cristiana” a la societat.
Esperança en Francesc
Morlans ja fa uns anys que fa cursos de formació per a laics a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat (a la diòcesi de Solsona se'n fan des del 2003, quan els va impulsar l'anterior bisbe Tresserras), però aquest curs 2012-2013 n'ha iniciat un a la diòcesi de Barcelona. Hi estudien una setantena de persones de dotze de les 24 arxidiòcesi.
Recorda Morlans que, justament, l'objectiu pastoral de la diòcesi de Barcelona fins al 2015 és “fer arribar Jesús als qui no el coneixen o als qui se n'han allunyat; atendre bé i apropar a l'Església la gent que demana sagraments, i, en tercer lloc, ser solidaris amb els perjudicats per la crisi”. “Els dos primers objectius són, clarament, de nova evangelització”, explica. Xavier Morlans creu que el nou papa Francesc, amb els seus gestos d'acostar-se als més desafavorits i la imatge de proximitat que ofereix, pot fer retornar gent a l'Església. De fet, manté que des que va començar la crisi, i davant el desnaturalitzat individualisme i el materialisme de la societat, “molta gent que s'havia allunyat de l'Església ara hi torna”. “També ens ve gent que, després d'haver tingut una crisi de valors i d'haver buscat per diversos camins, ve a Jesús”, diu.
La organització a Barcelona l'any passat de l'Atri dels Gentils, un espai de diàleg obert entre creients i no creients, amb la participació de personatges molts rellevants, entre els quals el cardenal Gianfranco Ravasi, prefecte del Pontifici Consell de la Cultura, va ser un dels actes impulsats en el procés de nova evangelització que van tenir més ressò.
Un altre esforç que va fer l'Església per acostar la gent a la religió va ser l'edició d'una Bíblia popular i de butxaca ara fa un parell d'anys. La Bíblia, un dels pilars de la nostra cultura, ha desaparegut de les llars en pocs decennis. Per això aquesta Bíblia popular, que es ven a un preu de 9,95 euros, es va reeditar amb la intenció que la gent sàpiga que a les seves pàgines “hi ha les bases de la nostra societat”, recorda Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia.
Costarà que la gent retorni a la religió, segons reconeixen els experts, sobretot a Catalunya, on encara es conserva el record que l'Església catòlica, en la fosca etapa del franquisme, va ser moneda de canvi del poder i també eina de repressió. L'Església catalana, que es va posar al costat de l'antifranquisme i sempre ha estat més oberta, arrossega el llast d'estar supeditada a la Conferència Episcopal Espanyola, i lluita perquè el Vaticà en reconegui l'especificitat, cada cop que hi ha un nomenament episcopal, per exemple.
LA XIFRA
Cada cop menys seminaristes
“Actualment hi ha molta gent que d'una manera o una altra pensa que el sacerdoci no és una professió de futur, sinó que pertany més aviat al passat”, lamentava el cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, en l'homilia del Dia del Seminari, que es va celebrar el diumenge 17, uns dies abans de la diada de Sant Josep. Sistach –que sap que any que passa, any que hi ha menys estudiants als seminaris catalans– va recordar que “les vocacions sacerdotals són un gran do de Déu per a l'Església i el món”, i va recordar que “el ministeri ordenat és indispensable per a l'Església”. La realitat dels seminaris catalans és que en aquest curs només 91 joves hi estudien: 33 menys que tot just fa dos anys. Durant l'any passat a Catalunya tan sols es van ordenar 13 capellans: quatre a Barcelona, sis a Terrassa, i un respectivament a Lleida, la Seu d'Urgell i Vic. Mai la situació havia estat tan precària.
