“La banyada gegantera ha generat molta expectació”

Sempre hem estat molt actius i l'experiència de la fira del món geganter quan vam celebrar els 75 anys ens va esperonar. Amb una junta renovada i jove se'ns va passar pel cap presentar la nostra proposta. Primer, però, vam obtenir el vistiplau de la nostra gent i de l'Ajuntament.

No, de cap manera. Només ens ha aplanat el camí, perquè l'exigència d'oferir una programació de primer ordre ja ens la posem nosaltres. Som molt perfeccionistes i ja en els primers esbossos de la candidatura vam contemplar pràcticament tots els detalls. Ho teníem molt pensat!

Des de la federació de colles només s'exigeix que la programació inclogui l'acte protocol·lari de traspàs dels gegants de Catalunya, en Treball i na Cultura. Nosaltres ho farem diumenge, però des de divendres tenim llibertat d'organització. Hem posat l'accent a mostrar la riquesa de les entitats culturals del municipi. Potser l'acte més innovador sigui la banyada gegantera.

Som una ciutat de costa. Era lògic que incloguéssim una activitat vinculada amb el mar i la platja. La banyada està oberta a tothom, en especial als membres de les colles i els de Sant Celoni ens han assegurat que tiraran els gegants a l'aigua. Ha generat molta expectació.

Hem aconseguit que els gegants de Barcelona, els més antics de Catalunya, vinguin. Per a nosaltres és un gran reconeixement en una trobada en què esperem 250 gegants i uns 3.000 geganters.

Sabíem que els gegants eren molt estimats a la ciutat, però ens ha sorprès el gran nivell d'implicació, sobretot per part de les entitats. Tothom ho està esperant i és d'agrair.

Durant la dictadura franquista, el sector va caure en picat i només es va mantenir de forma residual en algunes poblacions. En els anys vuitanta hi va haver el gran boom de les colles, però no en tots els municipis amb gegants es viu la cultura gegantera.

Tenir unes figures no és suficient si no les fas viure i participar de la vida social i cultural de la ciutat. La gent les ha de conèixer i gaudir-ne per sentir-les com a part fonamental de la seva història.

Han de servir de lligam entre la tradició i els temps actuals. Ens han d'arrelar a la terra i a allò que ens representa.

Ha d'evitar tancar-se i aixecar murs al seu voltant per fer un pas endavant. Respectar les tradicions no vol dir en cap cas que siguin inamovibles. Potser una mica d'aire fresc que remogui, o fins i tot que sacsegi, aquells actes que comencen a fer olor d'antic. Una mica d'autocrítica ens aniria molt i molt bé.

Però possible. El fet de tenir gegants a cada poble propicia que siguem grups reduïts en l'àmbit local, però som molt grans com a col·lectiu. A Catalunya som més de 75.000 geganters! Malauradament, estem més dispersos que, per exemple, els castellers.

A vegades ens hem sentit con la germana lletja. Els castellers han assolit un ressò que ja voldríem per a nosaltres. Potser és pel fet de la competició, que a tots ens agrada i també una mica la morbositat de veure fins on arriben les construccions. I pel que fa als mitjans de comunicació, ens tenen oblidats. Ens hem de reivindicar, però costa.