Vaga en cos o en esperit

Si s'hagués de mesurar el grau de rebuig a la llei Wert i a les retallades pel percentatge de mestres que secunden l'aturada, podríem concloure que les polítiques educatives dels governs espanyol i català tenen un considerable suport del professorat. Els mestres, però, avisen que aquest no és un bon indicador, que el que passa és que estan fins al capdamunt de tanta vaga infructuosa i de clatellades a la seva nòmina minvant.

“A la nostra escola tots els mestres estem d'acord amb els motius de la vaga, però aquest cop molta gent s'ho ha pensat abans de secundar-la”, explica Maria Pilar Esteller Martínez, directora de l'escola Pegaso del barri de Sant Andreu de Barcelona. “Molts mestres estan tips que els prenguin els diners de la jornada de vaga”, hi afegeix.

Al seu centre han fet vaga “entre un 40% i un 50% dels mestres” i molts dels que han vingut a treballar s'han trobat sense alumnes o amb un nombre molt minso d'estudiants. Del total de 619 alumnes d'educació infantil i primària que té l'escola, ahir només van anar-hi 63, un escàs 10%. “El problema –opina Esteller– és que hem fet moltes vagues els últims anys i no hem vist que hagin servit de gran cosa”.

A l'hora que surten els nens, al migdia, però, molts mestres, vaguistes i no vaguistes, fan cap a la marxa que hi ha convocada a la plaça Universitat. Tot Barcelona està esquitxada de petits grups de persones vestides amb samarretes grogues que van cap al metro i acaben confluint al centre de la ciutat, a l'enèsima manifestació contra les polítiques educatives dels governs.

“Estem governats per polítics de dretes, aquí i allà, que no tenen cap interès per l'escola pública”, denuncia la directora, que avisa que “de moment encara podem aguantar, però si continuem amb les retallades no sé què passarà”. Esteller recorda que els mestres estan fent un gran esforç els últims anys, tot i cobrar menys i tenir pitjors condicions: “No fem res que vagi en contra de les nostres conviccions, i a l'escola continuem fent sortides i colònies. No volem que la situació afecti els nens”, afirma. Però la davallada pressupostària no és innòcua. La directora de l'escola Pegaso en posa un exemple: “Moltes vegades els mestres anem dopats a treballar perquè si agafem la baixa ens descompten un 50% del sou”.

I quan s'aprovi la LOMQE, què? “Els mestres no en farem cap cas, sobretot en la qüestió de la llengua”, respon Esteller, que assegura que ella ja ha viscut sota una llei semblant, però com a alumna: “Serà com si tornéssim als anys seixanta.”