José Almudever, un testimoni de lluita

Dimarts passat, 5 de novembre al saló d'actes de l'Institut de Batxillerat Sanchis Guarner, tingué lloc una conferència-col·loqui a càrrec de José Almudever Mateu, de 94 anys, un dels cinc brigadistes internacionals que resten vius arreu del món, i que participaren a la guerra civil espanyola defensant la República.

L'acte, que complementava l'exposició sobre l'ensenyament en època republicana “l'Escola il·luminada,” va tindre una gran expectació, omplint els alumnes, professors i convidats el centenar de cadires que hi havia preparades.

Almudever fou presentat per la professora Fini Alcolea i l'historiador Toni Simó, autor del llibre “Alcasser, un poble en guerra”, el qual va esbossar la biografia del guerriller amb l'emoció pròpia de qui es troba davant d'un testimoni viu de la història, d'un lluitador incansable i ple de coratge, que no vol morir sense deixar de proclamar als quatre vents, principalment a la gent jove, els seus ideals de llibertat i l'experiència d'un somni frustrat per l'alçament militar franquista.

Fill d'uns actors de circ exiliats a França, José va nàixer a Marsella l'any 1919. D'allí tornaren a Alcàsser, el poble del pare, quan ja tenia 10 anys, reprenent la vida d'adolescent amb total normalitat, mentre treballava de peó d'obra. Durant la República, es va afiliar a les joventuts socialistes, i en l'esclatar de la guerra civil, amb només 17 anys va falsificar la firma del seu pare i la partida de naixement per poder allistar-se en les milícies per a combatre al front de Terol, on va ser ferit de gravetat (encara conserva fragments de metralla dins del cos). Com li posaren dificultats per a reincorporar-se i atesa la doble nacionalitat francesa, es va enrolar a les Brigades Internacionals que havia destacades a Silla, al Molí de Magalló, on va conèixer Carmen Ballester Vicens “la cordellera”, amb la qual es casaria desprès de la guerra, quan isqué de la presó.

Així comencen una sèrie d'episodis apassionants, alguns d'ells profundament emotius, que José va explicant a un auditori atent i respectuós amb el relat d'aquest supervivent. Ens parla dels drames viscuts al camp de concentració d'Albatera, junt al seu pare, també presoner. De la condemna a 30 anys de presó acusat de auxilio a la rebelión. Però, si foren ells els qui es sublevaren!, esclata amb un crit de ràbia. Ens explica com va poder eixir de la presó i la fugida a Barcelona, d'allí a França travessant a peu els Pirineus, i el seu regrés a la lluita armada en l'Agrupació Guerrillera de Levante, actuant d'enllaç entre el maquis de Silla i d'Alcàsser. Ens conta moltes vivències amargues, sobretot, el pesar de no poder tornar al seu poble fins l'any 1965 malgrat tindre passaport francès.

José, amb una vitalitat i una lucidesa envejables, no para de viatjar allà on el criden. En aquesta ocasió arriba de Tarragona, dels pobles riberencs on va tindre lloc la batalla de l'Ebre, impartint quatre conferències que ha recollit la premsa catalana. El dia 4 va parlar a la seu d'Esquerra Unida a València; aquesta vesprada l'han requerit a la Facultat de Filosofia, i demà visitarà el camp d'Albatera. Tot un rècord d'activitat i un exemple per a les noves generacions, que han de conèixer la veritable història de la guerra civil, i no la que ens havien contat. En honor a la causa, vull acomiadar-lo amb un desig: Salut i República!