justícia
Deneguen a un advocat el dret a demanar el català en un procediment judicial
Un jutjat social de Barcelona sosté que cal emprar el castellà com a “llengua comuna”
El Consell d'Europa demana protegir el dret lingüístic als tribunals
Es fan seminaris i congressos, es prenen iniciatives des de l'administració, però la realitat continua sent una de clara i concreta: el menysteniment per l'ús del català als tribunals es manté inalterable. L'últim episodi l'ha viscut l'advocat Miquel Prats a qui el jutjat social de Barcelona número 11 ha denegat la seva petició d'utilitzar el català en un procediment judicial. No es tracta de cap mania, ni de cap caprici personal de lletrat, sinó que Prats va fer la petició acollint-se a la llei que permet a un ciutadà triar l'idioma amb què es tramita el seu procediment.
La resposta del secretari judicial va ser una diligència, del 13 d'octubre passat, en què s'especifica que la petició de l'advocat queda rebutjada “en tant que l'espanyol és la llengua oficial i comuna de tot l'Estat, sense perjudici del dret de les parts a utilitzar altres llengües que estan reconegudes com a cooficials”.
Davant aquest fet, a principis de novembre el lletrat va presentar una queixa a la sala del govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) recordant la legislació vigent, la jurisprudència i fins i tot un acord de la mateixa sala que avalen la seva pretensió i desautoritzen el jutjat.
Es dóna la circumstància que una de les poques mesures que ha adoptat el Departament de Justícia en la defensa de la llengua pròpia als tribunals és demanar als advocats de la Generalitat que demanin sempre que el català sigui la llengua en què es tramitin els procediments en els quals estiguin personats.
Coincidint amb aquest incident, el Consell d'Europa ha fet públic el seu quart informe sobre el compliment de la Carta Euopea de les Llengües Minoritàries i, en l'apartat de la justícia, demana la necessitat de reforçar des del punt de vista legal el dret dels ciutadans a demanar que un procediment es tramiti en la “llengua regional”. El document denuncia que el català continua computant com un simple mèrit en la carrera judicial.
D'altra banda, el Tribunal Suprem ha tornat a requerir un advocat perquè tradueixi el contingut d'un recurs presentat en llengua catalana. L'escrit és de la sala civil de l'alt tribunal i argumenta la seva decisió en els criteris establerts per la sentència del Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya.
LA DATA
Del Prestige al ‘Palacio de la Música'
J.P
La sentència del cas Prestige és molt difícil de pair. Que un dany tan gran no tingui un càstig costa d'entendre, als llecs però també als doctes en jurisprudència. Tot i la sorpresa per l'absolució dels culpables hi ha un fet de contingut formal però de gran transcendència que ha passat desapercebut. La sentència de l'Audiència de la Corunya va ser redactada i llegida en gallec pel president del tribunal, i no va passar res i a ningú li va semblar que ofenia cap “llengua comuna a tot l'Estat”.
L'exemple gallec demostra que l'ús de la llengua pròpia en la justícia és, no només però també, una qüestió de voluntat i actitud personal. A Catalunya, en un dels casos més sonats que encara es troba en fase d'instrucció, l'espoli del Palau de la Música, la documentació generada des del jutjat que dirigeix Josep Maria Pijuan està redactada en castellà. No seria estrany que, al ritme que va el cas, el judici se celebri també en aquesta llengua. Però això tampoc no importarà a ningú, i el focus només estarà posat en els anys de presó que hauran recaigut sobre Millet i companyia.