Societat

L'heroi oblidat que va salvar Barcelona

La història de Miquel Serra i Pàmies, “l'home que va evitar la destrucció de Barcelona”, va agafar volada al setembre, quan l'economista Guillem Martí la va recollir en un article a Barcelona Metròpolis, de l'Ajuntament de Barcelona. Serra i Pàmies, el 1939 conseller de Proveïments de la Generalitat pel PSUC, va malbaratar els plans dels comunistes per volar una quarta part de la capital catalana. “D'acord amb la política de terra cremada ordenada des de Moscou, els comunistes van decidir destruir tot el que mantenien encara sota control”, assenyala Martí. En la reunió per planificar-ho, Serra i Pàmies es va oferir per dur a terme l'operació. Però en realitat, es va dedicar a sabotejar els plans: “facilitava contactes erronis i creava tot tipus de dilacions”, “induïa a confusions en l'hora i lloc de trobada”...

A Barcelona hi havia prou trilita i munició per “volar les principals fàbriques de la ciutat, els punts de subministrament energètic, els conductes d'abastament d'aigua potable, les vies de comunicació i els túnels del metro”. Serra i Pàmies hi va ser fins al mateix dia 26, a la tarda, quan els franquistes ja baixaven pel passeig de Gràcia, per assegurar-se que ningú del PCE executés la destrucció. Tanmateix, l'acció el va portar als calabossos de Stalin. Requerit pel Komintern, va haver d'anar a l'URSS, on va ser brutalment torturat i interrogat: el van acusar d'“anticomunista, trotskista i maçó”, de “perdre els fons econòmics del partit”, de “pertànyer als serveis francesos” i d'“incomplir les ordres de volar Barcelona” (per aquesta darrera, curiosament, no seria condemnat). Entre les participants al judici hi havia Dolores Ibárruri, la Passionària. La condemna a Serra i Pàmies –en aparença, anar a Xile a crear el PSUC– començava per un viatge en tren a Sibèria. Trampa segura. Així, ell i un altre dirigent del PSUC jutjat, Josep del Barrio, van poder escapar del tren, arribar a Vladivostok en “un viatge dur i penós”, passar a Los Angeles i finalment a Mèxic, on s'acabaria establint, retrobant amb la dona i la filla, i morint-hi el 1968, amb 66 anys.

No és que abans no es tingués cap notícia d'aquesta història. El 1980 el seu germà, Josep Serra i Pàmies, va publicar el llibre Fou una guerra contra tots (1936-1939), amb el subtítol Conté notícies inèdites sobre la projectada destrucció de Barcelona. A l'interior, hi ha una carta de Miquel des de Mèxic, el 1949, on li explica aquells fets i el neguit de si seran recordats. Explica que l'estat major militar primer va acordar defensar Barcelona, però després va ordenar evacuar la ciutat. “Aleshores hi hagué una reunió del PCE i el PSUC i els militars de demolicions per tal de destruir en lo possible Barcelona.” “El PCE sentia un odi ferotge cap a Catalunya.” Miquel explica que a Barcelona “hi havia uns milers de tones de trilita” i al metro, “milers de tones de municions”. Amb la voladura del metro quedava assegurada la destrucció d'una quarta part de la ciutat. Ara el treball de Martí, que és besnét de Josep Serra i Pàmies (l'autor del llibre), treu de l'oblit una figura extraordinària. L'Ajuntament de Barcelona ha dit que estudiarà dedicar-li un carrer.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.