“Sempre hi ha excuses per no menjar equilibradament”

Ll. A.: No tenia cap sentit fer-ne un més. El llibre vol fer una feina divulgativa, d'informació mèdica i de propostes dietètiques excel·lents.

Ll. A.: Que el lector s'adoni que, potser sense saber-ho, té una malaltia: hipertensió, diabetis, anèmia, colesterol... I després, que hi ha bones receptes adaptades a aquell trastorn.

Ll. A.: És que hi ha malalties en què la dieta és fonamental. Per exemple: la celíaca, que és la intolerància al gluten, una proteïna del blat, la civada i l'ordi. Ara per ara, l'únic tractament que funciona és suprimir el gluten de la dieta. Però hi ha un percentatge elevat de persones que són celíaques i no ho saben.

C.E.: No hauria cridat l'atenció. De llibres de receptes n'hi ha molts. El que fem aquí és implicar l'alta gastronomia en el món de la salut.

C.E.: Perquè volíem demostrar que la gastronomia no està renyida amb la salut. Però és que, a més, es va fer un examen molt meticulós perquè les receptes s'adaptessin bé a cada trastorn.

C.E.: Nosaltres els vam enviar unes pautes dietètiques per als aliments que estaven recomanats per a cada malaltia. A partir d'aquí, ells elaboraven un plat. Els xefs van rebre molt bé la iniciativa, perquè en el món de l'alta gastronomia hi ha cada vegada més consciència sobre la importància d'aportar salut mentre es disfruta d'un bon plat.

Ll. A.: La nutrició és una gran desconeguda entre alguns restauradors, tot i que els mitjans de comunicació i els metges fem una gran feina de divulgació. Hi ha poc coneixement de les intoleràncies i les al·lèrgies alimentàries. En un restaurant pots dir que ets celíac, i que et preparin un plat sense gluten... en una paella on abans s'han fregit aliments amb farina. I queda contaminada! Hi ha poc coneixement, encara.

Ll. A.: Hi ha un estudi a l'Estat espanyol, conegut com a Predimec, que demostra que la dieta mediterrània complementada amb oli d'oliva verge i fruita seca fa disminuir un 30% els accidents cardiovasculars i la mortalitat.

Ll.A.: Sí. Aquí tenim els ingredients, però és molt difícil de seguir per la classe de vida que mantenim: estrès, no dinar a casa. A l'hora de la veritat no se segueix. Sempre tenim alguna excusa per no seguir-la ni per menjar equilibradament.

Ll. A.: Sens dubte. I el mal ús dels aliments. En general, la gent, malgrat que es preconitza una dieta variada, no la segueix. Cal consumir més fruita i verdura, més peix que carn i pocs greixos saturats. Si un menja massa hidrats de carboni i greix, apareix l'obesitat.

Ll. A.: Els metges no defensen la gran majoria d'aquestes dietes perquè tenen efectes secundaris greus, com ara descompensar malalties prèvies o generar trastorns metabòlics. I perquè a més tenen un efecte rebot. Passat el temps, recuperes el pes que tenies abans i encara en guanyes.

Ll. A.: No, tret de si hi ha alguna intolerància. Com que els aliments per a celíacs són més cars, al nord d'Europa tenen beneficis fiscals. Aquí no hi ha cap mesura d'ajut.

Ll. A.: He, he! Sí. Però, seriosament: és molt greu. Aquestes malalties estan progressant en les classes socials desafavorides perquè no poden pagar-se els aliments adaptats, malgrat que saben que els normals els perjudiquen.