“És inaudit que un tribunal es pronunciï en temes pedagògics”

Perquè, malgrat els anys d'autonomia, l'escola en català està amenaçada per les polítiques recentralitzadores del govern espanyol i pels canvis de criteri de determinats tribunals. Hi ha un clar retrocés en la concepció plurinacional i plurilingüe de l'Estat, que es manifesta particularment en el món educatiu.

És un fet inaudit, fruit d'aquest retrocés jurídic en què som, que un tribunal hagi de pronunciar-se sobre qüestions pedagògiques. Encara més sorprenent és que el mateix tribunal dicti el percentatge d'ús d'una determinada llengua que s'ha d'utilitzar a l'aula, prescindint dels criteris dels professionals de l'ensenyament.

La presència del castellà no és –ni s'ha de plantejar mai– com una qüestió política ni de drets. Allò que té un consens social clar és l'objectiu: que els alumnes acabin l'escolarització obligatòria amb un bon coneixement del castellà, del català i altres llengües i matèries. L'ús del castellà ha d'estar subjecte a aquest objectiu. On sigui necessari reforçar-ne l'aprenentatge per assolir l'objectiu se'n pot plantejar l'ús també com a llengua vehicular en determinada proporció. La realitat sociolingüística dels centres i els criteris pedagògics han de marcar l'actuació a seguir.

El 14-J ha de servir per evidenciar la unitat del món educatiu entorn el model d'escola i l'escalf de la societat catalana envers la seva escola.