Pretòria enfila la recta final
Cinc anys després de la gran operació ordenada per Garzón contra la corrupció urbanística a Catalunya, tot indica que almenys cinc persones seran jutjades
Diversos documents desmunten les teories de l'exjutge
a Santa Coloma
Demà, 27 d'octubre, es compleixen cinc anys de l'esclat d'una de les operacions més mediàtiques que han tingut lloc a Catalunya contra la corrupció urbanística. Parlar de Pretòria és remuntar-se a aquell dimarts de l'any 2009 en què una vintena d'agents de la Guàrdia Civil, enviats per l'Audiencia Nacional sota les ordres del jutge Baltasar Garzón, van irrompre a l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, epicentre de l'operació.
La intervenció, que va esquitxar els municipis de Badalona, Llavaneres i l'Hospitalet de Llobregat, es va saldar amb vuit detinguts (inclosos l'exalcalde socialista de Santa Coloma Bartomeu Muñoz i els exalts càrrecs de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta) i un total de 21 imputacions. A grans trets, Garzón els acusava d'embutxacar-se 44,7 milions d'euros, en perjudici de les arques municipis. Dels vuit detinguts, només cinc van passar temps a la presó: Muñoz, Alavedra i Prenafeta, a més de l'exdiputat del PSC Luis García, Luigi (considerat el cervell de la trama), i l'exregidor d'Urbanisme de Santa Coloma Manuel Dobarco.
Ja han transcorregut cinc anys, però un lustre no ha estat temps suficient perquè la justícia aclareixi si les operacions urbanístiques que estaven sota sospita van ser objecte de delicte, ni si darrere s'hi amagava una operació de blanqueig de diners. Cinc anys després, l'Audiencia Nacional, ara amb el magistrat Pablo Ruz al capdavant, ha arxivat la causa en el cas d'onze persones. Ja s'han tret la llosa que portaven al damunt els aleshores responsables de les empreses Proinosa i Espais (Josep Singla i Lluís Casamitjana, respectivament), els acusats vinculats a les operacions de Llavaneres (entre els quals hi ha l'exalcalde del PP Víctor Ros) i l'únic assenyalat en el cas d'un solar de Badalona, l'exconseller delegat del Port Juan Felipe Ruiz. Una altra desimputada és la mare de Bartomeu Muñoz, Josefina Calvet, una dona que Garzón va incloure en el paquet de possibles corruptes tot i tenir ja el 2009 un Alzheimer en estat tan avançat que no reconeixia ni la seva gent.
Així doncs, i tot i haver passat 1.825 dies, encara és una gran incògnita com acabaran les nou persones que a hores d'ara continuen imputades, entre les quals hi ha els cinc detinguts que van estar un temps a la presó. També duen a sobre l'etiqueta d'imputat l'administrador de Limasa, Manuel Carrillo, Phillip McMahan i Glòria Torres (el jutge els vincula als negocis de Prenafeta), i la dona de Prenafeta, Lluïsa Mas. La de Macià Alavedra, la pintora Doris Malfeito, va morir el mes de juliol passat.
El que ve ara
Per a què han servit aquests cinc anys? A priori, és l'etapa en què l'Audiencia Nacional ha anat recopilant informació i acumulant caixes i caixes de papers i material en suport informàtic.
Josep Riba, advocat de Manuel Dobarco i membre de l'equip de Fermín Morales (lletrat que porta la defensa de Bartomeu Muñoz), explica que ara està a punt de finalitzar la fase d'instrucció. Ribas i Morales han sol·licitat la ratificació pericial d'un informe realitzat pel director del Centre d'Investigació en Política de Sòl i Valoracions de la UPC, Josep Roca, a instàncies de l'exarquitecte en cap de Santa Coloma Lluís Falcón. Aquest document conclou que l'operació urbanística de Santa Coloma que més polseguera va aixecar, el projecte Cúbics, no només no va irrogar cap perjudici econòmic a l'Ajuntament, sinó que, a més, la compradora va pagar un import fins i tot superior al valor del sòl. Fruit d'aquest informe, el jutge va arxivar la causa contra Falcón. L'advocat de Manuel Dobarco ha demanat per segon cop que s'arxivi la causa contra el seu client. La primera vegada ja se li va denegar.
Seria lògic pensar que l'Audiencia Nacional ha tingut prou marge amb cinc anys per compilar la informació que necessita, però hi ha elements que no ajuden a entendre què s'ha fet durant tant de temps. Fa només uns dies, aquest òrgan jurisdiccional va contactar amb l'Ajuntament de Santa Coloma per requerir-li, de manera urgent, que aporti tant la identitat completa dels càrrecs públics que van signar l'adjudicació a Limasa del concurs de neteja d'edificis públics com l'adjudicació del projecte de la Pallaresa o Cúbics. Hi ha qui se'n fa creus que encara estigui en aquest punt.
En paral·lel, l'Audiencia Nacional també ha contactat amb la delegació a Catalunya de l'Oficina Nacional de Investigación del Fraude, a fi de saber quants diners van deixar de tributar Alavedra i Prenafeta pel fet de tenir comptes a Suïssa i Andorra.
Què pot passar en els pròxims mesos? “El jutge tancarà la fase d'instrucció, reflectirà si hi veu indicis de delicte i demanarà al fiscal que qualifiqui els fets”, detalla Josep Riba. Serà aleshores quan el fiscal es pronunciarà sobre si considera que són fets delictius, qui en serien els responsables, quins delictes se'ls atribuiria i quines penes se sol·licitarien. Tot seguit, si el guió segueix la lògica d'aquests processos, hi haurà els oportuns recursos d'apel·lació, que l'Audiencia Nacional pot o no estimar. En cas que no els accepti, hi haurà el judici. Caldrà veure quins dels actuals imputats acabaran asseguts al banc dels acusats.
Esperant el judici
I és que la possibilitat que cap dels assenyalats acabi sent jutjat no la preveu gairebé ningú. Diversos informes elaborats durant aquests anys han fet que la bombolla del Pretòria s'anés desinflant (un informe d'Hisenda, per exemple, ja parlava un any després que s'havien comès irregularitats administratives, però no pas delictes contractuals, i els informes pericials conclouen la inexistència de perjudici econòmic per a l'Ajuntament colomenc), però experts en dret assenyalen que la pilota es va anar fent massa grossa perquè l'Audiencia Nacional es pugui permetre ara tancar el cas sense jutjar cap dels 21 encausats. Ja hi ha qui fa travesses i té clar que seuran al banc dels acusats almenys els cinc imputats principals, els que ja saben com es viu dins la presó. Tampoc no es descarta que Pretòria s'acabi dissolent, com el sucre en l'aigua.
Homes clau
Inicialment, els detinguts en l'operació Pretòria estaven sent investigats davant la possibilitat que haguessin comès els delictes de tràfic d'influències, suborn, falsedat documental, prevaricació i frau fiscal. Els delictes de caire urbanístic s'han anat esvaint (les persones a les quals només s'atribuïen aquesta mena de delictes ja estan fora de la causa) i, a grans trets, encara falta resoldre els delictes associats a la part econòmica: si es van blanquejar diners, si es dipositaven en paradisos fiscals, si els imputats es van evadir de pagar impostos...
De fet, l'operació Pretòria arrenca del cas conegut com a BBVA Privanza, que va posar al descobert l'existència de comptes secrets a l'illa de Jersey. Estirant el fil d'aquesta trama i identificant els clients que haurien dipositat diners en aquest paradís fiscal, l'Audiencia Nacional va arribar fins a Alavedra, Prenafeta i la resta de detinguts. Molts dels imputats han negat sempre cap mena de relació entre ells. Com a anècdota, Bartomeu Muñoz explicava que Prenafeta es va dirigir a un altre detingut pensant que era l'alcalde de Santa Coloma.
