Societat

“Reconeixement sí, agraïment no”

Carmen Lorenzo, de Càritas, participa en la segona trobada de voluntaris que munta l'Acord Ciutadà per la Barcelona Inclusiva

Vol ser una plataforma per donar visibilitat al compromís social de moltes persones

Ja va ser-hi l'any 2012, quan l'Acord Ciutadà per la Barcelona Inclusiva va muntar la primera Àgora Ciutadana coincidint amb La Marató contra la pobresa de TV3. Llavors, la Carmen Lorenzo, que des de fa 20 anys fa tasques de voluntariat a través de Càritas, ja els va parlar de compromís i de solidaritat i va acabar la seva intervenció amb un fragment de la cançó de Serrat Seria fantàstic. Avui ho tornarà a fer. Aquesta dona incansable, que ha col·laborat en programes de difusió, formació i sensibilització del voluntariat i que continua acompanyant persones grans que viuen soles en geriàtrics i hospitals, explicarà la seva experiència en la II Àgora Ciutadana de la Barcelona Social, que es farà a la Sala Oriol Bohigas de l'Ateneu Barcelonès. No estarà sola. Com en la primera trobada, l'acompanyaran altres voluntaris d'altres entitats socials, que també explicaran les seves motivacions i les seves experiències. “És una iniciativa molt important perquè posa en contacte les diferents entitats socials i s'intercanvien experiències. La voluntat de l'administració hi és, però el que costa més és ser eficients”, declara Lorenzo.

En l'Acord Ciutadà hi ha les entitats socials, però també l'Ajuntament de Barcelona. L'acte d'avui, que pretén donar visibilitat a les persones que treballen de manera altruista en diferents àmbits, estarà presidit per l'alcalde, Xavier Trias. “Reconeixement sí, agraïment no”, puntualitza aquesta voluntària, que està convençuda que “cal actuar sempre, que hauria de ser un deure i no només una resposta a una situació de crisi o quan l'administració ens ve a buscar”.

La Carmen ha fet moltes coses a Càritas. Sobretot acompanyar persones grans, soles i moltes vegades malaltes. N'ha après molt, d'elles. “Rebem molt més del que donem”, subratlla. I explica algunes anècdotes, com ara la d'una dona que cada dimecres l'esperava amb una brusa de seda i un collaret de perles que no es posava des que era jove. O la d'un home que cada any li regalava una participació de loteria. “Ens passàvem els dies parlant del creuer que tots dos sabíem que no faríem mai...”.

La Carmen anima tothom a fer tasques de voluntariat. I a fer-ho a través d'una entitat social. “No hi anem sols. Formem part d'un equip, sempre anem guiats per un professional”, destaca.

Un dels temes més difícils de gestionar per al voluntari, segons la Carmen, és com aconseguir fer bé la seva tasca i alhora no deixar-se esquitxar pels problemes que arrossega la persona a la que cuiden. “Te'ls estimes molt. Aquest és el gran perill, no implicar-te gaire. Per això cal aprendre a saber ser-hi plenament mentre hi som, amb ells, però també a tancar la porta quan marxem.” En aquest sentit, la Carmen recorda les paraules d'una altra voluntària que li va fer classes de formació fa anys. “Ens deia: no som ni Superman ni la Verge de Lorda. No hem de voler fer més del que podem. La nostra missió no és solucionar cap problema, és ser-hi.”

La Carmen està satisfeta de poder tornar a participar avui en un acte en què els voluntaris posen experiències en comú. A banda dels testimonis individuals, també hi intervindrà la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras. L'objectiu de la jornada és també donar valor a la tasca que fan totes les entitats que treballen per afavorir la inclusió social de persones que estan en situació d'alta vulnerabilitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia