educació
Rigau anuncia un augment del 6,9% del pressupost destinat a Ensenyament
L'oposició recorda que l'increment respon a la recuperació de la paga extra dels funcionaris
Retreu al govern la manca d'inversions i de “planificació”
Irene Rigau va anunciar ahir, durant la compareixença en la comissió d'Ensenyament del Parlament, un “canvi de tendència” en els pressupostos del seu departament després d'anys de retallades. Concretament, va explicar la consellera, Ensenyament disposarà per a aquest any d'un pressupost un 6,9% superior al del 2014. “Tenim l'objectiu d'arribar al 6% del PIB en educació, tot i que la situació econòmica ens n'ha allunyat”, va admetre Rigau, que, malgrat tot, va assegurar que el govern està complint l'objectiu que es va fixar de “millorar l'èxit escolar”.
Retallada de Madrid
La consellera va defensar la vocació social del seu govern i va assegurar que el pressupost en Ensenyament, amb un increment de 285 milions d'euros, és el que més ha augmentat de tot el govern, i va carregar, en canvi, contra les retallades del govern espanyol en partides finalistes, com ara beques, en ensenyament, que s'han reduït del 2010 fins ara en un 98,12%.
L'oposició no va comprar el gir social del govern i va recordar que l'augment del 6,9% del pressupost en Ensenyament respon, bàsicament, a la recuperació per part dels funcionaris de la paga extra que els va ser retirada i al retorn del 15% del sou sostret als mestres substituts. “La decisió de retornar la paga extra als funcionaris afecta tot el govern, però té una incidència més gran a Ensenyament, on el capítol de personal suposa la major part del pressupost”, va recordar la diputada del PSC Rocío Martínez-Sampere, que va remarcar també que “el percentatge en despesa augmenta perquè no hi ha inversió”.
Els partits de l'oposició van retreure també la manca d'inversions en aspectes com ara equipaments, especialment a secundària, on s'està traslladant la pressió demogràfica, però també en qüestions com ara les subvencions a les AMPA, les partides destinades a la formació de mestres i els plans d'entorn. L'oposició va acusar el govern de “manca de planificació”.
Com en ocasions anteriors, els partits van retreure al govern l'“abandonament de funcions” en l'etapa de zero a tres anys després que el Departament d'Ensenyament hagi deixat de fer-hi l'aportació que li pertoca d'acord amb la llei d'educació de Catalunya (LEC) perquè se'n facin càrrec les diputacions.
D'aules d'acollida a integració
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va anunciar ahir que el seu departament no suprimirà les inversions en aules d'acollida en aquells centres on, per qüestions demogràfiques, ja no calguin aquests tipus d'equipaments, i que invertirà aquests diners a “reforçar la integració de l'alumnat nouvingut”.
“Mantindrem el suport als alumnes adolescents encara que no arribin més nouvinguts”, va assegurar la consellera. La consellera Rigau va posar com a exemple la potenciació del català com a llengua comuna, el fet de donar valor al seu idioma d'origen i fomentar l'orientació professional.
L'arribada d'immigrants dels darrers anys s'ha revertit i les escoles ja fa temps que detecten la marxa d'estudiants a altres països.