L'amo del poble nudista del Fonoll en compra un altre

Emili Vives i la seva família, propietaris del poble nudista del Fonoll (Conca de Barberà), han decidit emprendre una nova aventura. Fa un parell de mesos van adquirir un segon poble deshabitat, Conill. Com fa 20 anys amb el Fonoll, la compra ha estat “una casualitat”. “Me'l van venir a oferir. Ens fa il·lusió tirar-ne endavant la reconstrucció. Així que he permutat dos locals que teníem al barri de Sants de Barcelona pel poble. En l'aspecte econòmic, el promotor hi ha sortit guanyant...”, explica Vives amb un somriure. Descarta fer de Conill un altre poble de turisme naturista, Tot i que és un lloc apartat i que a ell no li agraden les prohibicions. “Tothom ha de tenir llibertat de portar roba o no”, diu. Aquest cop, la idea és dedicar-lo a residències per a artistes i artesans plàstics.

Conill és una pedania de Tàrrega, situada a cinc quilòmetres de la ciutat. S'hi arriba per una pista sense asfaltar i s'hi alcen cinc cases pairals. Com la del Fonoll, la història de Conill ja té un miler d'anys. La seva existència s'esmenta en documentació religiosa del segle XI. L'últim veí en va marxar definitivament el 1980. Les cinc cases, reformades el segle XVIII, estan força enrunades. La compra abasta tot el poble, venut en lot per un promotor immobiliari. Excepte una casa per la qual Vives encara negocia amb la mestressa. Conill és un poble compacte, enlairat en un turonet de 350 metres al peu d'un torrent. La vista arriba al Pirineu, recorrent la plana de Ponent.

La nova propietat també inclou una zona d'hort i un gran solar al voltant del nucli. “És sòl urbanitzable i hi cabrien unes 60 cases, però el projecte no és especulatiu, sinó de vida”, diu Vives. Durant 12 anys, va posseir una galeria d'art a Sants i aspira fer de Conill “un lloc on tinguin tranquil·litat i temps per crear”. La intenció és reconstruir les cinc cases per fer-hi petits apartaments. La magnitud de la reconstrucció no espanta Vives: “Caldran diners, calculo que l'equivalent a uns 300 milions de pessetes. Però el Fonoll és un poble molt més gran i aquí ens ho hem fet tot: des de les portes fins als carrers. Estic animat.” Ara mateix, el Fonoll bull d'activitat. Hi viuen una dotzena de voluntaris, arribats a través dels webs que ofereixen estada a canvi de petites feines arreu del món. Al poble naturista conquenc s'encarreguen de cuinar, reparar maquinària, netejar... “Acullo gent amb habilitats. El compromís és treballar dues hores i mitja diàries. I si en fan més, els dono un tiquet de 6 euros per al restaurant. És bo per a les dues parts”, assegura. I hi afegeix: “I de passada, demostra que es pot viure, modestament, sense haver de treballar 12 hores com fa molta gent a Barcelona.” Voluntaris que a les 6 de la tarda, cada dia, tenen temps per anar un parell d'hores d'excursió per descobrir els bonics voltants del Fonoll.

La reconstrucció de Conill estarà acabada d'aquí a quatre o cinc anys, calcula Vives. “Ara són temps complicats econòmicament per a tothom... Estaria fet més aviat si aconseguís vendre més propietats a Barcelona”, explica. Alhora, rebutja possibles socis: “No crec en els inversors externs.” De fet, ja ha començat a fer reparacions menors en part d'una de les cases de Conill. La intenció és que hi vagi a viure un voluntari i evitar d'aquesta manera “actes de vandalisme”. Però les obres de restauració no començaran “fins a tenir tots els permisos”, assegura. De maldecaps i batalles judicials, Vives en sap un piló.

Des que el 1995 va comprar 135 hectàrees al Fonoll, l'enfrontament amb l'Ajuntament de Passanant i Belltall no ha cessat. “És la Inquisició. Vull pensar que és a causa del nudisme. A més, hem tingut molt mala sort d'haver trobar un alcalde i el secretari”, afirma. Al Fonoll hi havia unes quantes cases en ruïnes i una petita església romànica. Vives va elaborar un pla urbanístic, que l'Ajuntament va aprovar el 2001 i la comissió territorial d'Urbanisme, dos anys després. Però mai es va arribar a publicar al DOGC. “Es van presentar i em van requisar tota la maquinària i el material, fins i tot els tubs i les tapes de les clavegueres...”. Ara, per aquest material “robat”, la Diputació de Tarragona li reclama 41.300 euros en concepte de dipòsit i l'amenaça d'embargar-li els béns si no paga. Hi recorrerà en contra. Hi està acostumat: “Fins i tot em van arribar a condemnar a vuit mesos de presó per desobediència a l'autoritat.” L'Ajuntament de Passanant i Belltall sempre l'ha acusat d'haver fet les obres sense permisos. “Vaig demanar-los tots, però va passar més enllà del termini legal i no van respondre. Hi tinc tot el dret per silenci administratiu”, al·lega. El 2010, la fiscalia de medi ambient de Tarragona el va denunciar per haver fet les obres “en sòl rústic i sense permisos” i va sol·licitar l'enderroc de les construccions. “Ho van arxivar”, assegura. Ara, Vives confia que a Conill tindrà “més sort”. Amb la lògica prudència, perquè no ha rebut encara cap projecte ni notificació de la compra, l'alcaldessa, Rosa Maria Perelló, afirma: “Si la intenció és preservar el que hi ha i aquest és el projecte, ho hem de veure bé, sempre que se cenyeixi a la normativa.”

Malgrat totes les batalles, vint anys després Vives considera que l'aventura de Fonoll val la pena, i això també l'ha animat a comprar Conill. “Reconstruir un poble és molt maco. Hi he disfrutat i patit, però m'enterraran al Fonoll. De fet, als meus pares els vaig enterrar aquí, malgrat l'oposició de l'Ajuntament, que m'ha demanat de desenterrar-los... És un espai de llibertat i hi sóc
feliç.”