La llengua de la recerca

Fer alta recerca en català és difícil o pràcticament impossible. I no només perquè les revistes de divulgació científica més prestigioses del món siguin en anglès, sinó també perquè des del govern no hi ha una aposta decidida per promoure la recerca en la llengua catalana. La Societat Catalana de Terminologia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), i la Fundació Torrens-Ibern van organitzar ahir una jornada per debatre l'ús i la presència del català en la recerca cientificotècnica. I tot i que la presidenta de la Secció Filològica de l'IEC, Teresa Cabré, va tancar l'acte amb un missatge d'optimisme, la conclusió és que ara per ara fer recerca en català requereix un sobreesforç important per part dels mateixos investigadors, que no només no tenen incentius, sinó que el mateix sistema els aboca a fer-ho en anglès.

El catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona Jordi Matas va ser especialment crític i contundent en la seva anàlisi. “Es pot fer docència en llengua catalana. I també recerca. El problema és que no s'hi pot fer alta recerca”, va dir. La causa d'aquesta situació és doble. D'una banda, “que es jutgen els
articles pel lloc on s'han
publicat i no pel contingut”, i de l'altra, que el govern de la Generalitat “no reconeix la recerca en català i no
afavoreix les investigacions d'alta qualitat”. Segons l'opinió de Matas, a Catalunya falta una política lingüística universitària que lideri un canvi de model “perquè la llengua no sigui un obstacle a l'hora de valorar la recerca”.

Xavier Fuentes i Arderiu, de l'Associació Catalana de Ciències del Laboratori Clínic, es va mostrar especialment pessimista sobre l'estat de la recerca en català. “El català va de baixa, l'anglès puja”, va subratllar després d'afirmar que “no hi ha cap article bo que estigui traduït a una revista catalana” i que “els governs quan han de donar diners per a la recerca o tens currículum en anglès o no te'ls donen”.

Fuentes Arderiu va recordar que “al mateix laboratori es parla un català ple de neologismes” i va voler remarcar en el fet que no mostrem el mateix tracte cap a l'anglès que cap al castellà. “O mantenim la mateixa intransigència cap als heavy i els light que tenim contra els duros i els blandos o l'anglès anirà envaint la nostra cultura com abans ho han fet altres llengües”, va dir.

El catedràtic de biologia de la Pompeu Fabra i director de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Jaume Bertranpetit, va treure dramatisme al tema: “Cal fer recerca d'alta qualitat perquè com a país puguem jugar en la Champions.” Però, segons Bertranpetit, si es vol aconseguir que la recerca tingui un impacte global s'ha de publicar en les millors revistes internacionals. “La recerca la podem fer en català perquè hem de tenir una llengua madura que ho pugui dir tot, però a l'hora de fer difusió hem d'utilitzar altres registres”, va manifestar. El que no es pot fer, en opinió del catedràtic de biologia, és “viure en la cultura de la queixa”.
Des del seu punt de vista, tenim només dues opcions: “O fer que la revista en català es valori molt, i per tant sigui un referent, o publicar en la revista que ja està
valorada.”

Durant la jornada, inaugurada pel sociolingüista i professor de filologia catalana de la Universitat de Barcelona Xavier Vilà, es va insistir en la necessitat de promoure l'ús del català entre els estudiants i també d'incentivar els treballs d'alta recerca en aquesta llengua. El repte és com aconseguir-ho si, com va destacar Núria Castells, dels Serveis Lingüístics de la UB, “no s'ensenya prou a escriure textos en català”.