Cultures i globalització

L'Associació Internacional per a la Defensa de les Llengües i Cultures Amenaçades, de la qual és president d'honor Heribert Barrera, va celebrar el XXIII Congrés a la seu d'Òmnium Cultural de Barcelona. Vaig ser convidat a participar en una taula rodona sobre l'impacte de la globalització en les llengües minoritàries juntament amb Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia, i Alícia Fuentes-Calle, cap del departament de diversitat lingüística-Linguapax del Centre Unesco de Catalunya. Fou una ocasió per deixar testimoni de l'acció del catalanisme ecologista en aquesta problemàtica durant els darrers 30 anys.

Certament, el 80% de les 6.000 llengües que es parlen avui en el planeta podrien desaparèixer a finals de segle per una globalització econòmica i mercantil deshumanitzada. En els onze simposis internacionals Una Sola Terra, iniciats el 1989, hem portat a Catalunya diversos representants d'aquestes cultures (sis premis Nobel alternatius-The Right Livelihood Award, entre ells Wangari Maathai, que esdevindria premi Nobel de la pau) i hem explicat els seus conflictes ambientals i culturals. Per exemple: els maputxes, amenaçats pels grans projectes hidràulics d'Endesa a la conca del Bío Bío; les 24 ètnies de la conca del Xingu afectades per la presa de Belo Monte, que seria la més gran del món; els projectes hidroelèctrics ja consolidats de les Tres Gorges, a la Xina, o d'Itaipú, que fou un cop mortal al poble guaraní, a la frontera del Brasil i el Paraguai; o els gwembe tonga desplaçats per l'embassament Kariba al riu Zambezi. En la recent exposició Aigua, rius i pobles del Museu Marítim de Barcelona s'ha pogut visualitzar la relació entre el desenvolupament que impulsa la globalització econòmica i el perill d'extinció de les cultures damnificades. La construcció d'embassaments ja ha desplaçat de la seva terra més de 40 milions d'éssers humans.

El canvi climàtic, com varen ratificar els experts convocats en el X Simposi Canvi climàtic i societat civil, resultarà també una catàstrofe immensa per a les cultures que viuen en els deltes i en els esculls coral·lins. La pujada del nivell del mar pot provocar més de 200 milions de refugiats ecològics.

La globalització imposada per les grans corporacions transnacionals aixafa i trepitja cada dia els drets de les cultures autòctones i, en conseqüència, afecta la salut de les seves llengües. Aquesta degradació no s'aturarà amb decrets i normatives, sinó introduint nous valors ètics en el concepte de desenvolupament i impulsant les noves generacions a treballar per un canvi de paradigma econòmic.

Amb la llengua passa quelcom semblant que amb l'aigua. L'aigua viva, com deia Ivan Illich en l'assaig Les aigües de l'oblit, és font de salut, benestar i cultura. En les societats industrials queda, però, ben poc d'aquesta aigua, convertida en un fluid comercial, reciclat, desposseït de les seves funcions holístiques.

La llengua viva està arrelada als recursos naturals, a la biodiversitat, a l'economia de la naturalesa. La llengua morta és un instrument de l'economia productivista, una eina desnaturalitzada, sense sentiments i emocions.

La globalització, que és com un Far West sense regles i honor, destrueix l'economia autòctona i el teixit comercial, colonitza el sector energètic i, ara, intenta monopolitzar l'emergent economia ecològica. Domina el mercat de les telecomunicacions i la publicitat. Impulsa la població a consumir béns i serveis alienants que li fan perdre consciència nacional i participació cívica; impulsa un model de desenvolupament tecnocientífic al servei de les directrius de la globalització; imposa les llengües i els valors de les potències dominants, avui l'anglès, potser demà el xinès.

Aquests són els valors als quals s'ha entregat acríticament el recent Fòrum Impulsa celebrat amb el suport de la Fundació Príncep de Girona. Els mateixos dies que nosaltres, a Òmnium Cultural, analitzàvem modestament l'altra cara d'un món possible.