En record de Josep Bernat Montero
L’home que ens va fer estimar la cultura
Dimarts a la matinada ens va deixar en Josep Bernat Montero, una de les persones culturalment més actives del poble de Lloret de Mar. Home discret, amagava darrere la seva aparent timidesa una passió desbordant per tot el que feia, l’atletisme i el submarinisme, les seves passions de més jove, però que el van acompanyar molt de temps (va gravar pel·lícules documentals sota aigua), i també, i durant tota la seva vida, la cultura en general. Tocava el piano, l’orgue, escrivia, pintava, viatjava sovint a Roma per amarar-se d’art... Gestor i agitador cultural, el seu taller d’emmarcador de quadres era un cau de converses i conspiracions relacionades amb la creació de tot tipus, sempre disposat a fer visible qualsevol proposta que li arribava i posant-hi tot el seu entusiasme per amor a l’art que sempre el va caracteritzar.
Però va ser en el teatre on en Josep, home de fortes conviccions i de grans passions, va bolcar gran part de les seves energies i el seu talent. Una adaptació de contes d’Anton Chéjov i algunes obres per al Casal de l’Obrera van ser els seus primers passos, i de seguida les seves inquietuds i ganes de fer un teatre més contemporani el van portar a cocrear els grups Dafne i Teatre de la Selva, en els quals el seu geni desfermat i polifacètic es va poder esplaiar, dirigint, adaptant, fent les llums, dibuixant els cartells i buscant els vestuaris de les seves creacions. Res li va ser aliè. Shakespeare, Beckett, la poesia, l’òpera i el vodevil s’asseien sovint a la seva taula. Els actors havíem d’estar preparats per a qualsevol proposta fins al darrer dia abans de l’estrena, una veritable marató emocional que sempre era recompensada amb espectacles d’alt nivell d’exigència i sensibilitat. Un dels moments culminants de la seva experiència total en el teatre va ser dirigir l’opera La Bella Dolores, l’any 1999, un cant d’amor de la seva nissaga al Lloret més autèntic i que ell ens va fer estimar amb devoció i passió. Hi vam participar més de setanta persones, amb ell fent d’home orquestra, una feina titànica que va saber portar endavant per aconseguir un èxit esclatant.
Se n’ha anat un home que ens ha fet estimar el teatre i la cultura.
