A reveure, Anita Claret i Sargatal
Exbotiguera del Barri Vell, antiquària, restauradora de nines, gran col·laboradora de l’Exposició de Flors i molt més
Va ser el telèfon el que em va donar la notícia del traspàs quasi sobtat de l’estimada Anita.
Parlar de l’Anita em suposaria moltes pàgines. Jo vaig pel vessant personal. Era filla del col·leccionista de cotxes Salvador Claret, de Sils; mare de dos fills, la M. Àngels i en Paco, coneguts a la nostra ciutat: en Paco col·leccionista i ella, seguint l’estimació de la mare havent estat a l’Escola d’Art Floral de Catalunya, va obrir una botiga de flors i detalls a la plaça del Vi, on hi havia hagut la barberia de l’estimat senyor Roig.
Persona lluitadora, va ser un dels puntals i col·laboradora de l’Exposició de Flors. Recordo, en el Museu de Sant Pere de Galligants, l’única que he vist. La vàrem anar a filmar, tenia un muntatge preciós crec voltat d’aigua i un cotxe. La seva afició la va portar a fer boniques nines de porcellana amb un forn a casa seva. El seu instint comercial va fer que obrís una botiga d’antiguitats quasi al costat de casa –abans hi havia una Fleca Cantenys– i sense massa reforma hi va posar l’exposició de nines. Aquella obertura em va omplir de felicitat. Al costat hi havia hagut les menuderies Escudé i allà hi va posar les antiguitats. Per a mi era tot un luxe tenir aquelles botigues. Va col·laborar fent catifes de flors al carrer.
Quan vàrem viure a Palau, en Paco era un nen i quan sortia de col·legi trucava a la porta per saludar-nos. En Raimon li donava una canya de nata i coses de mainada. Al cementiri, la família Claret, a la làpida, hi té el volant d’un cotxe.
Del seu germà Salvador, el rei del Museu Salvador Claret, tinc una filmació amb un cotxe d’aquests que no sé dir el nom on va passejar el Tarlà anys enrere. Ella comentava que darrerament rebia trucades per saber si tenia a veure amb el museu de cotxes, i ella va dir que la feia feliç que la recordessin pel que el seu pare havia fundat.
Avui, dia 5 de gener, li diran adeu a la basílica de Sant Fèlix a les 12 del migdia.
Anita, segur que en Paco l’esperarà amb els braços oberts i amb un cotxe d’aquells que vostè pilotava als anys cinquanta, on no faltarà un ram de benvinguda de la Maria Cobarsí. I pensi a emportar-se algunes nines. Al cel hi tenim molts angelets i encara els farà feliços el dia de Reis (ja ho sap, els reis són màgics).
Descansi en pau.