Mor l’investigador de Palamós Pere Trijueque

Pere Trijueque i Fonalleras, investigador local de Palamós i exregidor, va morir ahir als 78 anys. Trijueque deixa un impressionant llegat com a investigador, treball pel qual va ser nomenat fill predilecte, el 29 de juny del 2006. Pere Trijueque ha estat per excel·lència l’historiador de Palamós més prolífic del segle XX, entre articles d’investigació, divulgació a la premsa, llibres i una col·lecció que editava. La seva obra és el fruit d’hores i hores de dedicació i d’anys d’exhaustius buidatges d’arxius. A més, el fet que hagi estat un home de ciències amb vocació de lletres ha donat com a resultat un treball exhaustiu, rigorós i sistemàtic. Trijueque va néixer a Palamós el 31 de març del 1943. Els primers anys van transcórrer a l’escola La Vila, on ja va començar a mostrar la seva capacitat per a la tecnologia i l’enginyeria. Amb setze anys, Pere Trijueque es va traslladar a Barcelona per estudiar a l’Escola Industrial. Va ser becari distingit pels bons resultats en el segon curs de la carrera, el 1963, i, un any més tard, es va graduar com a pèrit industrial químic. En acabar els estudis i el servei militar va començar a treballar a l’empresa Vincke, a Palamós, on va desenvolupar tota la seva vida professional entre el 1964 i el 1996. Fins diumenge, la bandera de la balconada de l’ajuntament onejarà a mig pal i s’habilitarà un llibre de condol a la capella del Carme.Es pot dir que en el vessant de la investigació en la història local Pere Trijueque era autodidacta. El seu interès va començar arran del trasllat de l’empresa Vincke a la Pietat, atès que un dels propietaris li va demanar antecedents del paratge, i llavors ell, amb el propòsit de documentar-ho, va començar a aficionar-se a la recerca.El temperament inquiet de Pere Trijueque i la seva gran capacitat de treball el van portar a compaginar l’ofici d’enginyer amb la seva nova afició d’investigador. A l’empresa, per motius professionals, es va endinsar en el món de la informàtica, que ràpidament va veure com a eina que li permetia, en el camp de la investigació, processar tota la informació que anava obtenint.Des que el 1988 va publicar el seu primer treball monogràfic a la prestigiosa publicació de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà els seus articles es van anar succeint.En format de llibre va ser el 1991 que va presentar el treball El convent dels Agustins de Palamós, primer volum de la Col·lecció de Quaderns El Cau i, des de llavors, els títols que es ressenyen a continuació són els publicats, alguns per l’Ajuntament de Palamós i d’altres pel mateix autor.Pere Trijueque també ha estat autor i editor de la Col·lecció Guspires, petits quaderns monogràfics d’història local. Al costat d’això, ha estat autor i editor de la capçalera setmanal El Blet i el Blat, en què recollia continguts històrics, juntament amb temes d’actualitat local; en total, va publicar 154 números, apareguts entre el 25 desembre del 2009 i el 21 de setembre del 2012.Va participar com a autor en la col·lecció del Museu de la Pesca Quaderns Blaus:Pirates, esclaus i captius a Palamós (revisió de la Guspira, n. 1). Any 2009Corsaris a Palamós. Any 2011El port de Palamós. Any 2003Vall-llobrega, una passejada per la seva història i per les seves llegendes. Any 2014A banda de tots aquests treballs, cal destacar les seves aportacions en forma de nombrosos articles de contingut històric a la revista Proa, primer, i al setmanari La Proa, després.Va formar part de la junta de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, de la qual també va ser vicetresorer.En el seu afany de divulgar la història de Palamós i Sant Joan, també va col·laborar amb l’emissora local Ràdio Palamós exercint de documentalista de diversos programes: Temps enrere, històries de Palamós; posteriorment, entre el 1999 i el 2000, el Sabíeu que?, pel qual Ràdio Palamós va obtenir un premi al millor programa de ràdio local de Ràdio Associació de Catalunya el mateix 2000. També va exercir de contertulià habitual de la ràdio en diversos programes i tertúlies obertes.Al llarg de la seva trajectòria va manifestar un gran interès per desvelar els secrets més ben guardats del municipi, però també va expressar una gran inquietud pel present, per la dinàmica del dia a dia. En aquesta línia, cal destacar el seu període com a regidor de l’Ajuntament de Palamós, càrrec que va exercir entre el juny del 1995 i el juny del 1999.Va formar part del Consell Municipal de Cultura, del consell redactor de L’Abans, i va col·laborar en la identificació dels noms de lloc i en altres qüestions històriques en la redacció del pla general, on va documentar cartografia i toponímia. La seva feina ha servit de base per revisar els noms d’indrets, per donar nom a carrers o per confeccionar el mateix mapa del municipi.Pere Trijueque i Fonalleras va dedicar tot el seu temps a compaginar la recerca amb la família. I, fins als darrers moments de la seva vida, ha compartit el seu coneixement profund de les fonts històriques amb la generositat i la joia de la seva estima per Palamós i Sant Joan.