Vestits de penitència
La pertinença a una confraria es manifesta públicament a través dels ornaments i el disseny del vestuari en les processons
Un dels elements més característics i impactants de les processons de Setmana Santa són, sens dubte, la presència dels confrares i penitents, molts d'ells portant els improperis o objectes simbòlics de la Passió i descalços, que, amb les seves cucurulles i vestes de diversos colors i símbols, segons la confraria a la qual pertanyen, fan viva la imatge més antiga i punyent d'aquesta celebració. Els confrares de les processons de Setmana Santa exhibeixen tot un codi de colors tant en els vestits com en els escuts dels diferents seguicis. Un codi visual que probablement té a veure amb els sis colors de la litúrgia catòlica: blanc, vermell, verd, morat, negre i rosat. De fet, un dels privilegis que atorgava la pertinença a una confraria era la possibilitat que els seus integrants es poguessin manifestar públicament amb els ornaments i vestits identificatius del grup. En aquest sentit, cada confraria disposa de la seva indumentària específica que la fa distinta de la resta i que ha anat evolucionant al llarg de la història. Per exemple, en plena postguerra, a causa del seu elevat cost econòmic i de la dificultat de trobar roba per a la confecció de la vesta, molts confrares assistien a les processons de paisà. És també durant aquest període, concretament el 1949, que es va decidir modificar el disseny de la vesta de la germandat del Sant Ecce-Homo de Tarragona substituint les capes per cucurulles.
Actualment, són les mateixes confraries les que s'encarreguen de gestionar la compra i el lloguer de vestes i cucurulles, amb el compromís per part del confrare de tornar-les netes i planxades en el termini d'un nombre determinat de dies després de la processó.
La vesta dels natzarens
És interessant analitzar el vestuari dels confrares de la Reial Germandat de Jesús de Natzaret, amb una significació important en la Setmana Santa tarragonina, fundada el 1903 per l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà. Salas va ser també el dissenyador de la vesta, d'estil sobri, de color negre, amb pitet de vellut del mateix color i caputxa, amb un cíngol vermell lligat a la cintura amb cinc nusos per una banda i tres per l'altra, i una creu del mateix color sobre el pit. L'any 1916, la creu va ser substituïda per una medalla rodona amb l'escut de la germandat, lligada al coll amb un cordó vermell. Els cordons grocs encara ara distingeixen els membres de la directiva o els que han estat presidents de la germandat. L'últim element són els guants, blancs per als aspirants i negres per a la resta de membres. El pitet i la caputxa de color or vell és el distintiu de la secció de Maries del Calvari, i el de color blanc, dels components del cor.
La «impedimenta» dels armats
Ariadna Ventura
En les processons de Setmana Santa tenen també un paper cabdal els soldats romans, coneguts amb els noms d'armats, estaferms o manaies. El seu vestuari, o impedimenta, intenta reproduir el que portaven els autèntics centurions romans, tot i que a la pràctica s'ha convertit en l'uniforme que la imaginació popular els ha atribuït. És el cas dels de Manresa, vestits amb uns cascos integrals que acaben en una llarga trena blanca. A Besalú, els primers estaferms es van inspirar en els soldats de l'antiga guàrdia dels comtes de la vila i per això encara avui van mig vestits de pagesos, amb la camisa blanca, la faixa i les espardenyes de vetes. De totes maneres, i per regla general, la peça principal de l'uniforme de l'armat és la cuirassa, daurada o argentada, lluent, subjectada per corretges a les espatlles i a la cintura. Sota la cuirassa porten la samarreta i el faldellí típic dels soldats romans, de roba, reforçats amb tires de cuir, amb diverses combinacions de colors, segons la zona.
Als peus porten sandàlies o botes curtes de pell i mitjons, fins als genolls, normalment de color blanc, o bé mitges llargues, com en el cas dels de Tarragona i dels Dolors de Lleida.
L'uniforme es completa amb el casc, que en algunes poblacions va acompanyat d'una ploma de color blanc o d'una crinera; la llança, l'instrument fonamental de les evolucions marcials dels manaies durant les processons, i l'escut.
Els improperis
En la processó del Sant Enterrament de Tarragona, fundada el 1545 per la confraria de la Sang, els penitents duen vestes i cucurulles negres i porten, com a elements simbòlics (improperis), la bossa de Judes, el gall, el calze, l'espasa de Simó, els assots, la corona d'espines, el llenç, la llança, les llagues, el sudari... i sobretot moltes creus que testimonien l'origen penitencial de la processó.
La llum de les processons
Sota el nom genèric de cera es coneixen tant les atxes –ciris gruixuts de 4 blens– com els ciris o els brandons –ciri amb un únic ble–. A Tarragona, les atxes tradicionals es van substituir per les de petroli, el 1987, per evitar la brutícia causada per la cera als paviments del carrer. Els brandons eren per als aspirants o seccions infantils, i les atxes, per als congregants o confrares.
El color de la Passió
Ariadna VenturaMoltes confraries han adoptat com a color distintiu el morat, que simbolitza la Passió de Crist però també l'aspecte penitencial i dolorós del patiment de Déu. És el cas del Santíssim Crist de la Fe de l'Alcúdia, que, des de la seva fundació, el 1910, fins ara, ha adoptat aquest color en la vesta i la tela del caperó. Amb el morat, l'altre color identificatiu de la confraria és el groc daurat, amb el qual es pretenia representar «la flama d'amor i caritat que sent Crist per la Humanitat», tot i que també es pot identificar amb l'esperança en la resurrecció que Crist ha atorgat per mitjà del sacrifici en la creu.
L'anonimat de la penitència
Un dels elements més característics en l'hàbit o la indumentària dels confrares participants a les processons de Setmana Santa és, juntament amb la vesta o túnica, la cucurulla, capuç o caputxó en forma cònica, que s'aconsegueix per mitjà d'una estructura de cartró, que cobreix el rostre i que atorga l'anonimat necessari que requereix l'acte de penitència.
Alguns trets distintius
Malgrat una aparent uniformitat, la vestimenta dels confrares assistents a les processons de Setmana Santa admet moltes variacions. Algunes confraries o germandats porten sobre la vesta un pitet, i d'altres incorporen un escapulari. Per la seva banda, els guants són un complement d'ús obligatori en moltes associacions que, segons el seu color, distingeixen els socis dels aspirants.