L’empremta de les paraules justes
Josep Sánchez i Alberch, membre de la direcció comercial d’Hermes i antic cap comercial de L’Esportiu, va morir dissabte
Hola, Pep. No sé gaire què dir, ni què fer ni què pensar. No ho sabia, no sabia res del que t’ha passat en aquests dos mesos de vertigen, i m’ho he pres molt malament. Potser perquè no vaig trobar el moment per confessar-te que conèixer un comercial amb qui fos impossible no ja enfadar-se sinó tan sols discutir-hi era una utopia –ja em perdonaran els altres– fins que vaig tenir l’oportunitat de tractar amb tu de veritat, més enllà del “Com va?” del cafè, de l’“Adeu” al passadís i del meu “Tu rai, que plegues aviat” replicat amb un no menys sorneguer “Si t’explico l’hora que m’hi he posat...”.
Conèixer, en l’àmbit de la feina, només s’aconsegueix treballant braç a braç, sobre el mateix objectiu. En Pep va ser el cap comercial d’El9 i de L’Esportiu des del desembre del 2012 fins al gener del 2020. Va ser el meu primer cap comercial quan en vaig ser el director. Lluny dels estereotipats comercials de vestit i corbata, el distingien els jerseis gruixuts, els que abriguen com encara s’ha d’abrigar a l’hivern la gent de Ribes de Freser.
Més que de poques paraules, en Pep era d’estalviar paraules, de dir les justes. Això el feia passar desapercebut en una redacció que bullia en temps no tan pretèrits. Com que no coneixia el no com a resposta –en dono fe pels incomptables plans B, C i D que vam haver d’ordir quan intuïem que el pla A fallava–, això el va convertir en imprescindible per assumir la responsabilitat comercial en unes quantes iniciatives empresarials per a les quals costava trobar voluntaris. Cap repte ni necessitat de l’empresa o dels companys quedava sense la resposta adequada. Sense escarafalls, amb la sobrietat de la gent de muntanya.
Els teus col·legues de Comercial tenen motius per estar moixos. Sense fer fressa has fet endreça i has deixat marca. Amb subtilesa, de mica en mica, impregnant els teus companys d’allò tan indefinible però tan valuós com ser-hi sempre i fer costat sabent escoltar més que xerrant.
Descansa entre els justos, Pep, que aquest món ja ha estat massa injust amb tu. Fins sempre, company.