Adeu, mestre

Dissabte, en el darrer comiat a en Sebas Parra després d’haver-nos deixat aquest dijous passat, en l’ambient i entre tots els assistents ja es podia copsar que estàvem davant l’adeu a una persona especial que ha segellat una empremta en tothom que havia tingut el plaer de poder compartir amb ell aules, lluites o, simplement, vivències després d’un bon àpat.

La seva personalitat solidària i emprenedora ben aviat va donar els seus fruits amb la seva implicació en l’ensenyament entre els adults, una vocació professional que va desenvolupar en gran part a l’Escola d’Adults de Salt, on per les seves aules han passat centenars de saltencs i saltenques per a qui en Sebas era algú molt proper a qui es podien adreçar sempre que fos necessari.

La seva tasca al capdavant de l’Escola d’Adults de Salt, treballant incansablement per l’alfabetització, el van fer mereixedor d’un dels primers premis Tres de Març que es van concedir en un ja llunyà 1990. Aquest reconeixement públic i institucional posava ja en relleu, fa 32 anys, la seva exemplar tasca en l’àmbit acadèmic i social. Pedagog pioner en l’ensenyament d’adults però, al mateix temps, activista social sempre disposat a donar un cop de mà, un tarannà del qual en podíem trobar exemples en el seu dia a dia. En aquesta línia, des de Salt recordem el seu paper a favor de la independència de la nostra vila, que vam recuperar l’any 1983, o la seva col·laboració amb l’Agenda Llatinoamericana i la cooperació per desenvolupar propostes sempre vinculades a l’alfabetització i la justícia social.

Els darrers dies hem pogut compartir, escoltar i llegir diverses reflexions i homenatges sobre la seva figura i, curiosament, gairebé tots coincidien a definir en Sebas Parra amb una paraula: mestre. En majúscules i amb totes les connotacions positives que la paraula inclou.

Mestre, que la terra et sigui lleu.