En la mort d’Antònia Roura
Va morir ahir dimarts, a l’edat de 93 anys
Sí, la meva germana, una mestra de tota la vida; mestres d’una generació sacrificada, les que ara havien superat els 90 anys llargs com ella eren les que anaven de poble en poble, amb els mitjans que podien. I en el seu cas amb un sacrifici afegit, el de quedar vídua amb un fill de dos anys, en Ramon. Va haver de resseguir pobles com ara Pont de Molins, Figueres, Hostalric, Massanes, Riudellots, i finalment Girona, a les Dominiques, on trobà una certa pau. Honor a aquesta generació de mestres
Però en la vida de l’Antònia hi ha molts més valors afegits: la dificultat des de pagès i acabar la carrera de magisteri l’any 1952, que, amb la mort de la meva mare, a casa no quedava cap dona i érem una colla de germans, però va acabar l’any que li faltava, amb la generositat de mossèn Vidal del Collell.
Per mi s’ha mort molt més que una germana. El seu marit, en Ramon Turon, va fer que m’iniciés com a pintor. La meva germana Rosa i jo vam tenir la mare que vam perdre als 8 i 6 anys. Ella sempre ens duia coses desitjades per tota mainada, com per exemple tebeos, caramels i la roba de petits. Mai ens va faltar res d’això.
Al llarg de la meva vida ella va ser el pilar principal, i participava arreu dels meus èxits professionals, amb la complaença de la Paquita. Amb l’Antònia és com si tingués el mirall de la mare verdadera. Era el pont espiritual que em comunicava amb ella, i ara em sento perdut, s’ha trencat el meu mirall.
En la vida, dins la dissort, he tingut la sort de tenir tres mares: la meva, la Teresa; la Maria de Can Vehí, a Sant Miquel de Campmajor, que amb 8 anys i orfe de mare em va cuidar com un més dels seus fills i filles, i la meva germana Antònia, una mare per a tota la vida. Però tinc una maledicció cap al mes de febrer, perquè les tres mares se m’han mort el mateix mes: la Teresa, el dia 24; la Maria, el 21, i l’Antònia, el 14.
Al cel siguin totes tres.