Adeu, Montserrat Darnaculleta

Benvolguda Montserrat, quin goig ser filla d’aquest tros de món tan bonic, Calonge, la vall del vent, on campa tanta bellesa. Als teus noranta-dos anys has vist passar el món, món enllà. Una generació que passa i una altra que arriba... Un grapat de vivències dins la giragonsa del temps. La vida cristal·litza pàgines i queden gravades a la nostra història. Sempre has estat font de pura saviesa, de bones paraules i una gran serenitat. Has tingut una llum especial i amb ella has fet brillar la vida de molta gent. Admirada i respectada, has trobat la complicitat perquè has tingut la ment oberta a rebre, acceptar i oferir. Perquè viure és aprendre a mirar el món a través dels ulls de les persones, entendre que tot passa i el temps no torna. Amb una pau exquisida ens vàrem acomiadar. No cal mirar les petjades inesborrables de l’ahir, no cal, però ho saps, que hi són. El destí en aquest present és tossudament l’horitzó. Només soc algú que ha viscut moments inoblidables, una presència que ha compartit bocins de la teva vida. La mort és un tsunami ferotge que no deixa retorn i ara a mi em toca dir-te adeu.

Les exèquies se celebraran avui, a les onze del matí, a la parròquia de Sant Martí de Calonge.