Gairebé set de cada deu consumidors admeten que quan escullen del menú per emportar es decanten per plats que els porten records feliços de la infantesa
La cuina feliç també va amb bici
Un 69% de les persones consumidores de menjar a domicili admeten que a l’hora d’escollir el menjar tendeixen a triar receptes o plats amb ingredients que els traslladen a moments feliços de la seva infància. Ho revela una de les últimes enquestes realitzades per la plataforma Just Eat, que també revela que un 37% dels enquestats associen els plats que més els agraden a determinats dies de la setmana. Els experts ja han trobat un nom per identificar aquesta nova tendència gastronòmica: la nostàlgia culinària. La cuina s’ha convertit en alguna cosa més que en un hàbit per sobreviure i tenir la panxa contenta. És una experiència emocional que busca despertar tots el sentits i la memòria. I és en aquest terreny on els establiments especialitzats en menjar per emportar han trobat un camí per connectar millor amb el consumidor oferint-li plats basats en receptes de tota la vida.
De fet, aquesta tendència que s’està estenent fins i tot en el sector del menjar ràpid té a casa nostra uns orígens molt consolidats, com són les rostisseries que, més enllà del pollastre o el conill a l’ast i els canelons, ofereixen plats acabats de fer amb receptes de l’àvia. Bacallà amb samfaina, pollastre rostit amb gambes, vedella amb bolets, sípia amb pèsols, xai al forn, croquetes de rostit i fins i tot escudella i carn d’olla són cada cop més freqüents en els menús d’aquestes establiments perquè són plats que, d’una manera o altra, activen la nostra memòria i els records feliços de la nostra infantesa, quan l’àvia es passava tot el matí entre fogons per convertir la taula de dinar en una experiència explosiva per als nostres sentits. Aquest retorn a la cuina de la nostra infantesa també l’estan incorporant algunes cadenes de supermercats o botigues especialitzades en fruita i verdura, i fins i tot xarcuteries o carnisseries que disposen d’espais de precuinats per emportar, on la tradició també s’imposa a la innovació.
“