Una lluita en silenci
A Catalunya més de 870.000 persones, de les quals més de 600.000 són dones, prenen antidepressius per tractar depressions, dolor crònic i quadres d’ansietat
La Generalitat ha activat el Pacte Nacional de Salut Mental per impulsar el benestar emocional i la salut comunitària a l’atenció primària
Més de 700.000 persones tenen un diagnòstic per depressió a Catalunya, de les quals 505.000 són dones, segons dades de l’Enquesta de Salut del 2021
Més de 700.000 persones estan diagnosticades amb depressió a Catalunya, segons les dades del Departament de Salut del gener d’aquest any. Però les xifres creixen quan anem al consum d’antidepressius. Segons dades de la Generalitat, si l’any 2019 760.000 persones rebien tractaments mèdics relacionats amb quadres depressius, la quantitat puja a 877.000 el 2022. La xifra, a més dels tractaments estrictaments vinculats a la depressió, també inclou medicació per al dolor crònic o l’ansietat. Però la tendència a l’alça és claríssima. Les xifres també posen sobre la taula la vulnerabilitat de les dones davant aquesta situació. A Catalunya tenim en total 263.000 homes en tractament mèdic amb antidepressius, però la xifra puja fins a gairebé 614.000 en el cas de les dones. I la tendència és anar augmentant: ja l’any passat era de 575.000 i el 2019, de 536.000. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 2021 el 9% de la població de més de 15 anys tenia depressió, la xifra pujava al 12% en el cas de les dones i es reduïa al 5% en el cas dels homes, i augmentava amb l’edat. L’enquesta demostra que les persones de classes socials desafavorides o sense estudis tenen més tendència a presentar quadres depressius i d’ansietat.
Després de la pandèmia i responent a la demanda de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), la Generalitat va activar el Pacte Nacional de Salut Mental per donar resposta a les necessitats de les persones quant a salut emocional i mental de gran complexitat que s’ha generat de resultes de la pandèmia. Fruit d’aquest pacte sorgeix un acord per impulsar el benestar emocional i la salut comunitària amb treballs transversals amb els equips d’atenció primària per a la prevenció, detecció precoç, acompanyament i suport a la ciutadania. L’objectiu és incrementar l’atenció psicològica i psicoeducativa, reduir la prescripció de fàrmacs i garantir una atenció més propera per reduir aquesta xacra.
En els últims anys s’ha relacionat la depressió i l’ansietat amb la covid-19 perquè l’estrès associat a la pandèmia va fer créixer el nombre de casos, però encara avui aquesta és una malaltia que, malgrat el fort impacte social que té, s’amaga perquè aquells que la tenen són víctimes d’una forta estigmatització. Diferents estudis asseguren que, fins i tot als països més desenvolupats, més de la meitat de les persones que presenten els símptomes de la depressió no són diagnosticades ni tractades. Arran d’això, tots els experts apunten a la democratització de la informació relacionada amb la malaltia com el primer pas per detectar i reconèixer-la. La depressió no és estar baix de moral, no és estar trist de manera transitòria. La depressió va acompanyada de símptomes que provoquen malestar i generen greus dificultats per desenvolupar la vida amb normalitat: tristesa, ansietat, sensació de buit persistent, culpabilitat, impotència, desesperança, pèrdua d’interès, fatiga, dificultats en la concentració, insomni, canvis de pes... Si teniu alguns d’aquests símptomes de manera persistent, poseu-vos en contacte amb el vostre metge. Ell valorarà el que teniu i quines mesures cal adoptar.
“
“