Cada any a Catalunya es diagnostiquen entre 120 i 140 casos de diabetis en infants i adolescents, i la informació i la formació a l’escola és vital per acceptar la malaltia
La diabetis a l’escola
Tenir cura en el tipus d’aliments o a l’hora de fer exercici i posar-se insulina són activitats compatibles amb una vida normal
La diabetis de tipus 1 (DM1) és una de les malalties cròniques més freqüents en la infància i l’adolescència. El Registre de Diabetis de Catalunya, en funcionament des de l’any 1987, revela que, cada any, entre 120 i 140 menors de catorze anys són diagnosticats amb aquesta malaltia, i aproximadament una vintena tenen menys de cinc anys.
El diagnòstic d’una malaltia crònica en un infant sempre representa un fort impacte emocional per a la persona i l’entorn familiar, i té, a més, conseqüències socials que cal tenir en compte. És a dir, aquest fet implica canvis en la vida de les persones afectades i, mentre són infants, també en les seves famílies. S’ha de seguir una certa disciplina en els horaris d’alimentació. Tenir cura en el tipus d’aliments i fer exercici i posar-se insulina són activitats compatibles amb una vida normal, però no sempre fàcils de dur a terme pels canvis que comporten; en qualsevol cas, cal temps per adaptar-s’hi.
En aquest sentit, l’escola és un dels àmbits més importants per als infants i adolescents, i és on passen la major part del dia. Per tant, és convenient que els professors estiguin informats i formats sobre la malaltia. Això permetrà ajudar els nens a superar les possibles barreres i a evitar les discriminacions que hi pugui haver. Els mestres han de saber què és la diabetis, quins són els símptomes d’una hipoglucèmia i la manera de resoldre-la.
També han de saber que, a vegades, l’infant o el jove poden necessitar menjar o beure a deshora, durant la classe. És important que ho pugui fer sense impediments ni protagonismes, al mateix temps que cal que els altres companys en sàpiguen els motius des del començament. A més, pel fet de tenir diabetis no ha de ser mai exclòs de les activitats que organitzi el centre, si no és que el metge responsable ho indica. És important que l’infant s’integri bé a l’escola des del principi. Com a antecedents, per tal de facilitar aquesta integració, el Departament de Salut disposa de material informatiu elaborat amb la col·laboració de l’Associació de Diabètics de Catalunya (ADC) i que, en el seu dia, es va distribuir als centres escolars. A més dels materials educatius, l’ADC ofereix també sessions informatives o xerrades a les escoles, adreçades al personal docent i als monitors de menjadors que conviuen amb els infants amb diabetis perquè sàpiguen actuar de manera correcta, o també a les associacions de pares i mares. El contingut de les sessions es dissenya a mida de les necessitats dels destinataris.
“
Tenir-ne cura, però sense sobreprotegir
La diabetis juvenil o insulinodependent es caracteritza per un augment dels nivells de glucosa a la sang a causa d’un dèficit en la producció d’insulina. Les persones sense diabetis fabriquen la seva pròpia insulina i les persones amb diabetis de tipus 1 se l’han d’injectar. Tot i que no té cura, aquesta malaltia es pot controlar mitjançant una alimentació i exercici adequats, mesurant el nivell de glucosa en la sang i, quan cal, administrant insulina.
La diabetis no impedeix que l’infant faci les activitats de la seva edat, tot i que cal tenir en compte la seva malaltia. Amb caràcter general, els infants amb diabetis han de poder participar en les mateixes activitats que la resta de companys. Els experts recomanen tenir cura de la persona afectada però sense sobreprotegir-la ni limitar-ne l’autonomia.