En memòria de Dolors Martí Cervià
Era de Celrà i va morir dimecres passat, 10 de maig, als 87 anys
La Dolors, la mama, l’àvia i besàvia. Una dona encantadora, senzilla, simpàtica, amb molt de caràcter, una dona molt forta. Una dona que si mirem temps enrere podem dir que déu-n’hi-do...
Amb l’ajuda de l’àvia Lola i la llevadora ens vas parir a totes quatre a casa i ben orgulloses que n’estem. No tot va ser un camí fàcil en aquella època: tirar endavant una casa, les quatre filles, l’avi i el papa, que treballava tot el dia per mantenir la família.
Aquí assegudes abans que comencis el teu nou viatge, estem recordant quan fèiem els bunyols a casa, la xocolata tan bona que sabies fer, els dies de fer canelons amb les tietes de Barcelona. Recordem i riem de quan anàvem a buscar bolets –eres una cabreta–, les revetlles de Sant Joan a casa, que eren tota una festa, el televisor a fora el pati, mirant la novel·la amb les monges, el capellà i els de can Palomeras, els sopars que fèieu les nits d’estiu amb els vostres amics; els dinars del dissabte, punt de trobada de la família, convertits ja en tradició, les trobades familiars al bosc de la Sílvia i en Ramon, i tantes i tantes coses que ens has ensenyat i que nosaltres també ensenyarem.
Mama, has estat una gran dona. Has pogut viure fins al final a casa teva, la que tants records ens porta. Sempre disposada a col·laborar i participar en les coses que es feien al poble. Has dedicat la teva vida als donants de sang, essent delegada més de trenta anys.
Malauradament, has hagut de viure la pitjor situació que un pot imaginar, la mort injusta i sobtada de la nostra estimada Sílvia. Això ha hagut de ser molt dur, però la teva fortalesa ha estat tot un exemple.
Ho has fet molt bé, mama, has estat capaç i has tingut la força d’emprendre aquest vol quan has vist que les coses es complicaven per a totes. Gràcies. Estem tranquil·les perquè no has patit i ens reconforta que hagis pogut gaudir de l’últim dia de la festa major, aplaudint tan animada.
Bibi, Marbella, Marga, muchísimas gracias por haber cuidado tan bien de nuestra madre, una tarea que no es facil.
Gràcies, tieta Dolors, pel que ens has ajudat i la companyia que li has fet durant aquest temps.
Les teves filles, gendres, nets, neta, besnets i besneta et trobarem molt a faltar, sempre et portarem al cor i et recordarem.
T’hem estimat, t’estimem i t’estimarem sempre.